ABAI- voluntariatambiental

Projecte Volcam 2011

2011-06-11T05:31:00.001-07:00

Voluntariat per a la conservació de la biodiversitat dels boscos

Amb aquest nom vos presentem el projecte que ha segut seleccionat per la Caixa d'estalvis del Mediterrani (CAM) dins del programa VOLCAM de les Obres socials d'aquesta entitat. El projecte suposa una continuació a les tasques que vàrem iniciar l'any passat.

Aquest any com a innovació anem a construir dos petits abeuradors per a fauna terrestre que siguen autosuficients, és a dir, siga autoregulable l'aigua que puguen consumir els animals i l'emplenament del dipòsit es realitze de manera natural sense necessitat d'aportacions hídriques externes.

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental

Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Reedició cartell d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i consolidació de la reserva de bosc mixt creada a la serra de Bèrnia
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals

Creació de dos abeuradors autosufucuents per a fauna
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Instal·lació de caixes nius per a ocells

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant a aquestl blog. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

El Programa de Caixa del Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Aquest any és la tretzena edició d'aquest programa i l'octava vegada que ABAI rep aquesta ajuda. Si vols accedir a més informació del programa VOLCAM fes un clic sobre la imatge següent:

El temps a Bèrnia

2011-01-24T10:26:00.000-08:00

La xarxa d'estacions meteorològiques del Pais Valèncià ens ofereix les dades climatològiques més rellevants com la temperatura, la precipitació, la humitat relativa, la pressió atmosfèrica i les dades relatives al vent. Més estranyes són les estacions que a més de les dades anteriors ens proporcionen la radiació solar, els sòlids en suspensió, captació de boira o les dades relatives a la contaminació atmosfèrica com l'ozò, el CO2, etc. La majoria de les estacions es localitzen en zones urbanes com per exemple Benissa, Xaló, Callosa d'En Sarrià o Altea i ens proporcionen series climàtològiques almenys desde 1960 (cal tenir un mínim de 30 anys per obtenir dades més o menys "significatives").

Quan es realitzen estudis climatològics a les zones forestals (per exemple per a repoblacions forestals) manquen dades in situ per la qual es fa necessari interpolar les dades de les estacions més pròximes aplicant diferents gradients de temperatura i precipitació en funció de l'altura. Un gradient mitjà de temperatura utilitzat al pujar en altitud seria de -0.5 a -1.0 ºC cada 100 metres. Aquest gradient varia al llarg de l'any perquè influeixen altres factors com la humitat relativa, la proximitat al mar i ja no parlem si durant un període es produeixen inversions tèrmiques per la qual cosa sovint ens poden dur a errades.

Afortunadament desde finals del 2008 el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAMET) va instal·lar una estació a 850 metres d'altitud a Bèrnia anomenada Torre meteorològica de Benissa tot i que no es troba al nostre terme municipal. Des d'alli podem consultar cada hora les dades actuals:

I el resum de dades setmanals:

I gràfics de temperatura-humitat de la darrera setmana:

Una "curiositat": fixeu-se com els dies amb menys humitat relativa el constrast entre el dia i la nit és major, és a dir, hi ha més amplitud tèrmica

Les formacions boscoses de la serra de Bèrnia

2010-07-23T02:23:00.000-07:00

Quan pensem en el bosc mediterrani, a la majoria ens ve la imatge de les pinades de pi blanc que creixen de manera més o menys extensa per les serres de la Marina. Però si fossin capaços de disminuir l'escala geogràfica de manera que puguerem diferenciar les diferens condicions climàtiques, edafolòfiques, geològiques i geogràfiques observariem que per a cada lloc podriem trobar, almenys sobre el paper, un tipus de bosc mediterrani diferent.

La serra de Bèrnia, per les seues particularitats geogràfiques i ecològiques (orientació, desnivell, substrat ...) potencialment és una zona on podriem observar tota aquesta varietat de formacions boscoses, que tot i que anem a intentar diferenciar-les, no tenen límits definits, de manera que sovint les formacions es presenten mesclades entre si.

El paisatge vegetal actual, és el fruit de les transformacions que durant segles ha realitzat l'esser humà des de que produeix i consumeix recursos de manera extensiva al nostre territori. En l’actualitat únicament resten xicotets rodals d’aquesta diversitat de formacions boscoses i en alguns casos la única presència d’una determinada espècie ens pot fer intuir la presència d’una determinada comunitat vegetal. És per això que a banda del material vegetal in situ observat i de la pertinent bibliografía consultada, a més a més hem de fer un exercici d’imaginació tot i que s’assente sobre una base científica.

Les formacions boscoses que presenta la serra de Bèrnia i les seus voltants serien.

Les pinedes de pi blanc

És la formació boscosa més extensa a totes les serres i a la serra de Bèrnia. Present en totes les serres, de manera potencial únicament sobreviuria en l’actualitat a la costa de Benissa, Calp o Altea on s’observen precipitacions inferiors als 400 mm i en conseqüència no pot arribar a establir-se la carrasca. La proliferació de les pinedes ha estat favorida per l’aprofitament que s’ha fet en èpoques anteriors de la resta d’espècies però també per l’alt index de germinació que presenta el Pinus halepensis després dels incens forestals. Alguns autors consideren a les pinedes de pi blanc, no com a boscos amb una identitat pròpia, sinó com a formacions que formen part del matollar mediterrani. Aquestes formacions en un principi estan formades per diferents espècies arbustives (Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Rhamnus sp. pl., Cistus sp. pl., Ulex parvifloris...) que poc a poc van convertint-se en una massa forestal monoespecífica de Pinus halepensis, que quan arriba a densitats elevades no deixa créixer quasi vegetació al seu sotabosc.

Els carrascars

Associació: Rubio longifoliae-Quercetun rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1982

A la serra de Bèrnia existeixen xicotets rodals de carrasques a les cases de Bèrnia, al camí de la Pedrissa o a la vessant sud. Aquest bosc hauria d’extendre’s per la major part del territori, substituint les formacions de pi blanc. L’associació té com a espècie prioritaria la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) a la qual l’acompanyen algunes enfiladisses com la Rubia peregrina (rapallengua), Smilax aspera o Clematis flammula. A l’ombria de la serra de Bèrnia, de la serra del Ferrer i part de l’Oltà la formació s’enriqueix amb elements florístics més exigents en humitat com Fraxinus ornus (fleix), Viburnum tinus (marfull) o Pistacia terebinthus (cornicabra).

Els xicotets boscos lauriloides
Associació: Viburno-Fraxinetum orni Costa, Pérez Badia & Soriano 1995

En els enclavament més ombrívols de la serra de Bèrnia com l’estret de Cardos, dels Bandolers o en les escletxes o repises més ombrívoles de la cresta creix un tipus de vegetació relicta dels boscos subtropicals que en la antiguitat dominaven una part de la península. Les espècies d’aquesta formació a la serra de Bèrnia estan formades per Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Ruscus aculeatus, Laurus nobilis i Phillyrea latifolia. Tot i la presència de totes les espècies a Bèrnia, les dos últimes són molt escasses i no es localitzen juntes a priori en el mateix lloc. Aquestes formacions es situen en llocs inaccessibles el que dificulta el seu estudi.

El s boscos de gal·lers
Ass.: Fraxino orni-Quercetun fagineae Rivas Goday & Rigual 1960

És una de les formacions boscoses més rares de la comarca. Al litoral de la comarca sols queden testimonis en una zona de l’ombria de Bèrnia, mentre que a l’interior on també és escassa la seva representació trobar-se un xicotet rodal a la Vall de Gallinera i alguns exemplars dispersos per Laguar. A la serra de Bèrnia aquest bosc de roures valencians o gal•ler (Quercus faginea subsp. faginea) es desenvolupa a l’ombria de la serra però sobre sòls relativament profunds. Altres espècies presents d’aquesta comunitat son Fraxinus ornus, Acer granatense i Amelanchier ovalis molt més abundants que el gal•ler i que es mesclen en les altres comunitats vegetals.

El roure valencià es diferencia de la carrasca perquè té un color verd més clar mentre

que la carrasca té un color verd-grisenc.

Bosquets de teixos

A la serra de Bèrnia existeixen almenys un dotzena de teixos adults que creixen a l’obac de la cara nord de la serra de Bèrnia, al peu de la seva cresta. La seva extensió devia ser en l’antiguitat un poc més extensa a la serra però l’aprofitament de la seua fusta i els incendis ham minvat considerablement la seua població. Potencialment formen petits rodals, oberts, no molt densos on sovint l’acompanyen a banda d’espècies de la comunitat anterior la savina negral (Juniperis phoenicea subsp. phoenicea)

Bosquets de savina negral
Ass.: Rhamno lycioidis-Juniperetum phoeniceae Rivas Mástinez & G López 1978
Chamaeropo-Juniperetun phoeniceae Rivas Martínez 1989

A les parts més altes de la serra de Bèrnia, sobre les roques, vessants abruptes i crestes, sobre un substrat xeròfil, creixen xicotets rodals de savina negral (Juniperus phoenicea). La savina és un arbust que pot arribar a tindre un port arbori encara que a Bèrnia per l’efecte del vent rarament aconsegueixen un talla elevada. A la serra de Bèrnia, just a l’estrat inferior de les savines i per dalt del límit altitudinal de les cistàcies (Cistus albidus i Cistus monspeliensis) apareixen rodals relativament densos de ginebre (Juniperus oxycedrus)

Les omedes i boscos de ribera

No existeixen boscos de ribera ben estructurats al voltant de la serra de Bèrnia si exceptuem alguns trams del riu Algar o el riu Xaló on apareixen alguns rodals de xops (Populus nigra i Populus alba) acompanyats d’alguns salzes (Salix atrocinerea i Salix angustifolia). A Benissa podríem trobar rodals d’aquesta formació al barranc del Quisi on encara resten alguns salzes, però l’hàbitat ha estat força alterat i a l’igual que passa en la resta de rius de la comarca les espècies han estat substituïdes per formacions monoespecífiques d’Arundo donax. Les omedes creixen associades a la franja més externa de la xarxa fluvial. No onstant en zones de muntanya o en abancalaments abandonats, lligats a comes humides o fonts temporals apareixen xicotets rodals d’oms (Ulmus minor). Malauradament aquestes formacions estan en regressió degut a l’atac d’un fong pel que resulta cada vegada més difícil observar aquestes formacions.

La microreserva d'ABAI

2010-07-13T14:25:00.000-07:00

L’any 2006 va ser anunciada l'aprovació per a que formara part de la xarxa de microreserves la microreserva de flora anomenada “Cases de Cantal” (Resolució de 21 de juliol de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge) i declarada finalment el mes de maig de 2010. (ORDRE 11/2010, de 26 de maig, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es declaren 11 microreserves de flora a la província d’Alacant.

Aquesta nova microreserva assegura la protecció d'una xicoteta part de las serra de Bèrnia i és propietat de l’Associació Benissenca Anti-Incendis (ABAI). Les microreserves de flora són xicotets espais protegits (inferiors a 20 hectàrees) representatius de la flora rara, endèmica o amenaçada del País Valencià.

Vessant on s'ubica la microreserva "casa de Cantal"

LES DADES DE LA MICRORESERVA SÓN AQUESTES:

Límits: la microreserva correspon a la totalitat de la parcel·la cadastral 161 del polígon 52 del terme municipal de Benissa.

Superfície projectada: 3,80 ha
Terme municipal: Benissa
Titularitat: Associació Benissera Antiincendis

Espècies prioritàries: Kundmannia sícula i Narcissus assoanus.
Unitats de vegetació prioritàries: Matolls termomediterranis i preestèpics, Querco-Pistacietum lentisci (codi Natura 2000: 5330).
Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea,Teucrio-Brachypodietum retusi (codi Natura 2000: 6220*)

Pla de gestió
Actuacions de conservació:
Establiment d’un cartell informatiu amb recomanacions.
Recol·lecció periòdica de llavors de les espècies prioritàries i
depòsit en banc de germoplasma.
Seguiment de l’evolució de la vegetació.
Reforç poblacional d’espècies pròpies dels hàbitats d’interés.

Limitacions d’ús:
En el cas que se sol·licite l’ús del terreny per a una activitat tradicional de pasturatge, poden establir-se mesures específiques per a evitar o reduir l’impacte sobre la vegetació o les espècies de major
interés.
Queda prohibida la realització d’aprofitaments fusters.
No poden realitzar-se aclarides o tasques silvícoles dins de la microreserva, exceptuats els casos següents:

a) Programació de tasques de manteniment del matoll a la zona, amb eliminació selectiva i progressiva dels peus menys desenvolupats dels pins, evitant l’alteració del perfil del sòl i de la vegetació ja consolidada.

b) Extraccions per motius fitosanitaris o per a evitar danys per caiguda sobre les persones o les poblacions d’espècies protegides o amenaçades.

c) Aclarides de la pineda postincendi, en el cas que la zona patisca incendis forestals. Aquestes aclarides han de constar d’un programa específic multianual.

També podem trobar en la part superior xicotets rodals de formacions de Juniperus phoenicia, restes de boscos caducifolis mediterranis ( amb Fraxinus ornus, Acer opalus subsp, granatense, Amelanchier ovalis, Pistacia terebinthus). La màquia i brolla està formada per formacions típiques mediterrànies del termomediterrani i mesomediterrani enrequida amb espècies d’orquidies com Aceras antropophorum, Ophrys arnoldii...

Aceras antopophorum

Orchis olbiensis

En nombre total de microreserves a la ombria de Bèrnia és de 4 (Arc de Bèrnia, Forat de Bèrnia, Cases de cantal i Ombria de Bèrnia) totes de titularitat privada, mentre que si tenim en compte tot el sistema muntanyòs de la serra de Bèrnia fins al Morro de Toix caldria afegir les microreserves Coll de Faixuc, El Mascarat i Morro de Toix.

Projecte Volcam 2010

2010-05-11T10:42:00.000-07:00

Un altre any ABAI ha conseguit mitjançant el programa de voluntariat Volcam de la CAM una ajuda per a dur a endavant fins al 31 d'octubre un programa d'activitats de voluntariat ambiental. Aquest any el projecte s'anomena "Projecte per a la conservació de la biodiversitat dels boscos mediterranis" i pretén donar a conéixer i ajudar a la conservació dels boscos litorals mediterranis.

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant al blog específic http://abaivolcam.blogspot.com/. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

Les linies d'actuació principal del projecte són les següents:

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental
Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Publicació d'una guia sobre els boscos litorals mediterranis
Publicació pósters d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i creació d'una reserva de bosc mixt a la serra de Bèrnia
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals
Recuperació i millora 150 m d'una antiga senda
Col·locació d'un abeurador per a fauna
Instal·lació de caixes nius per a ocells

Voluntariat a la vall de Gallinera

2010-04-30T08:43:00.000-07:00

La Fundació Fundem i ABAI ha creat un marc de col·laboració amb la finalitat de donar a conéixer mutuament les activitats que realitzem i crear una xarxa de voluntaris ambientals que quan voulguen puguen participar en les activitats medioambientals de les dos associacions. Una de les activitats properes a Benissa es la que durant aquesta primavera i estiu realitzarà Fundem a la propera Vall de Gallinera. Ací teniu la informació per si vos interessa participar:

Fundem inicia, en enguany 2010, un projecte dirigit a la gestió dels terrenys adquirits amb les aportacions dels socis-col·laboradors. L’objectiu d’aquesta activitat és detenir la degradació d’aquests espais, recuperar els seus nivells de biodiversitat, i contribuir al manteniment del paisatge tradicional. La bona acollida per part dels socis de les diferents jornades de poda i collita de cireres realitzades, i la necessitat gestionar de forma sostenible els terrenys adquirits, han segut els detonants per a iniciar el projecte de voluntariat ambiental i la creació de la Brigada de Voluntaris per la Naturalesa de Fundem, que actuarà a les parcel·les de la fundació en el Vall de Gallinera.

T'invitem a formar part de la Brigada de Voluntaris per la Naturalesa. Amb això col·laboraràs activament en la conservació i millora dels terrenys adquirits amb les aportacions dels socis, i a més:

- Tindràs l’oportunitat de realitzar activitats a l’aire lliure i visitar les parcel·les adquirides.
- Rebràs formació respecte a la gestió de terrenys agrícoles i forestals.
- Realitzaràs activitats pràctiques d’identificació espècies.
- Aprendràs mètodes per a la reconstrucció de murs de pedra seca.
- Podràs compartir experiències i conèixer altres socis i gent interessada en la conservació de la naturalesa.

Les sessions de treball de camp de la Brigada de Voluntaris es realitzaran els diumenges al matí. S’establiran 2 diumenges al mes per al desenrotllament d’aquestes activitats. Cada sessió de voluntariat tindrà una durada de 4 hores, iniciant-se a les 10:00 h i finalitzant a les 14:00 h. Després de la qual tindrà lloc un dinar gratuït per als voluntaris.

És necessària la inscripció i confirmar amb antelació l’assistència a les diferents sessions de treball de camp. L’assistència a les jornades de voluntariat (diumenge) s’haurà de confirmar el dimecres anterior per a poder realitzar les previsions adequades.

Primera sessió de voluntariat: diumenge 9 de maig.

-Lloc de trobada: la Vall de Gallinera, Benirrama (Bar La Roca), a les 10:00 h.
-Dinar: la Vall de Gallinera, Benissivà (Bar La Placeta).

Següents sessions de voluntariat:
- 16 de maig.
- 6 i 27 de juny.
- 4 i 18 de juliol.
- 8 i 22 d’agost.
- 5 i 19 de setembre.
- 3 i 17 d’octubre.

Material necessari per a assistir a les jornades de treball:
- Xerrac, tisores de podar (d’una o dues mans), guants, aixada, etc.
- Roba i calçat adequats.
- Gorra i/o crema per al sol.
- Aigua i esmorzar.
Desitjant comptar amb la teua col·laboració, rep una salutació ben cordial.

Per a col·laborar adreça't a:
Maria Josep Ripoll Berenguer
Coordinadora Jardí de l'Albarda
679 47 45 89
Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM)
Pl. Mariano Benlliure, nº 5, pta. 29
46002 - Valencia
Tel. - Fax: 963 523 099
http://www.fundem.org/
fundem@fundem.org

Nius per a ocells

2010-03-30T10:38:00.000-07:00

Una de les activitats que realitzem és la instal·lació de caixes nius per a ocells en les muntanyes públiques de la Malla Verda, la Solana i Bèrnia. La finalitat d'aquestes caixes nius és facil·litar la reproducció d'ocells com el totestiu o capellà (Parus major), el papamosques (Muscicapa striata) o el xuït (Phylloscopus collybita) entre altres com a mesura natural de lluita natural contra la plaga de la processionària. També d'aquesta manera contribuim a la conservació d'aquestes aus ja que moltes d'elles han de fer els seus nius en forats d'arbres i en l'actualitat degut als incendis forestals moltes d'elles tenen dificultat per a poder construir el seu niu al no trobar arbres adults.

És una satisfacció comprovar amb quanta cura han recobert aquest niu de molses

Per col·locar correctament el niu cal evitar el contacte directe amb l'arbre amb la finalitat d'evitar instrusions d'insectes o depredadors que podrien fer malbé el niu o els pardalets. També cal que el forat d'entrada i eixida mire cap al sud per protegir-se dels vents gèlids del nord i no entren directament al niu. Segons la forma del niu i la gràndaria del forat podrem seleccionar un tipus d'espècies o altres.

Caixa niu per a rates penades

Aquestes activitats es complementen amb altres d'educació ambiental als col·legis de Benissa junt amb els amics de SEO.

També conjuntament amb altres associacions conservacionistes s'ha publicat una xicoteta guia d'ocells.

Portada i contraportada de la guia

Interior de la guia

Memòria Volcam 2009

2010-02-20T04:31:00.000-08:00

Durant la tardor i l'hivern del 2009 hem portat endevant el projecte abelles patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Ací vos presentem un resum dels resultats de les diverses activitats encara que trobareu tota la informació completa al blog http://www.abaivolcam.blogspot.com/

Una de les primeres activitats va ser la publicació del conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 9 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam

Per descàrregar el conte feu clic ací

Altra activitat va ser la construcció d'una estació pol·linitzadora a l'ombria de Bèrnia. Amb aquesta última són ja tres estacions en les que ABAI ha conseguit intal·lar a Bèrnia. L'objectiu principal de les estación és facilitar l'assentament d'abelles a la serra amb la finalitat de millorar la producció de llavors de les plantes i augmentar així la taxa de regeneració de la serra.

Finalment realitzaren unes xarrades didàctiques als col·legis de Benissa per explicar la funció ecològica que tenien les abelles i repartir els contes.

Algunes notes de premsa al respecte....

Problemes en el correu

2009-08-24T11:56:00.000-07:00

Per no sé quina raó el nostre correu de yahoo ha deixat d'admetre els missatges d'entrada. Si voleu contactar amb nosaltres de moment serà millor que utilitzeu el correu

abaivol@gmail.com

Perdoneu l'imprevist!!!!!!

Pareix ser que el correu de yahoo ja no accepta el domini ".com" i cal ara escriure ".es"

El nou correu queda així abaivol@yahoo.es encara que el de Gmail també es pot fer servir

Zones d'especial protecció d'aus per a Benissa

2009-06-10T05:20:00.000-07:00

Benissa compta des del passat 5 de juny del 2009 (DOCV 6031 del 09/06/2009) amb dos ZEPA's (Zona especial protecció d'aus) situades a la zona de Bèrnia i al litoral marítim de la zona costanera. La serra de Bèrnia i del Ferrer s'inclou dins la ZEPA "Muntanyes de la Marina" que agrupa zones naturals de les Valls d'Ebo, Laguar, Alcalà i serres de Aitana, Piuicampana, Serrella, Ponotx i de la Safor amb una superficie total de 43117 has.

Limit de la ZEPA a la serra de Bèrnia i del Ferrer

Les espècies d'aus de l’annex I de la Directiva 79/409/CEE presents a la zona:

Nom comú Nom científic
àguila serpera Circaetus gallicus
àguila reial Aquila chrysaetos
àguila calçada Hieraaetus pennatus
àguila de panxa blanca Hieraaetus fasciatus
falcó pelegrí Falco peregrinus
enganyapastors Caprimulgus europaeus
terrerola Calandrella brachydactyla
cogullada fosca Galerida theklae
cotoliu Lullula arborea
còlit negre Oenanthe leucura
busquereta cuallarga Sylvia undata
gralla de bec roig Pyrrhocorax pyrrhocorax

Projecte Volcam 2009

2009-05-25T05:30:00.000-07:00

Aquest any 2009, ABAI com la resta d'anys anteriors ha estat seleccionat pel programa Volcam de la CAM per dur endavant un projecte de voluntariat ambiental al voltant del món de les abelles. El projecte anomenat "Ajuda a la regeneració natural mitjançant polinització forestal en la Serra de Bèrnia" és un programa de voluntariat ambiental patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Recull diverses activitats al voltant de la funció ecològica de les abelles als nostre medi natural amb la finalitat de donar a coneixer la importància mediambiental de les abelles.

Les activitats es realitzaran al llarg de l'estiu i la tardor. Tu pots col·laborar com a voluntari ambiental adreçan-te al correu abaivol@yahoo.es

Les activitats previstes en el projecte són:

Activitats d'educació ambiental
Construcció i manteniment del blog "Projecte Abelles"
Edició d'un conte basat en abelles per a xiquets de 6 a 9 anys
Taller de construcció d'eixams amb abelatge

Activats de conservació del medi natural
Construcció d'una estació polinitzadora a la serra de Bèrnia
Manteniment de l'estació polinitzadora

Nova localització per a Serapias parviflora a Benissa

2009-05-19T13:51:00.000-07:00

Entre les orquídies que creixen arreu de tot el país, Serapias parviflora Parl. és una de les més rares de veure i observar. Durant els últims anys s’han localitzat poblacions a la Granadella (Xàbia), Carcaixent, la serra del Ferrer (Tàrbena) o la Dehesa del Saler on els números d’indivudus, almenys en les dos últimes localitats pareixen que són inferiors a 50 exemplars. L’any 2006, vàrem localitzar una nova localitat a les rodalies del nucli urbà de Benissa constituïda almenys per un centenar d’individus.

A Benissa creix sobre antics bancals de cultius, sobre sòls profunds i humits, amb exposició oest i nordoest. L’acompanyen altres espècies d’orquidies com Ophys apifera, O. lupercalis, O. speculum, O.dianica, O. lutea, Barlia robertiana i Anacamptis pyramidalis.

Des del maig del 2009 és una espècie "protegida no catalogada" per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.

Grup de Serapias parviflora

Exemplar de Serapias parviflora

Inflorescència

Detall de la flor

Avistament de cetacis al litoral

2009-05-15T08:21:00.000-07:00

El parc natural de Serra Gelada ha creat una web sobre avistaments de cetacis al nostre litoral. El litoral de la serra Gelada i la badia d'Altea esta considerada una de les zona d'avistament de cetacis més important del País Valencià.

A més a més durant els darrers anys estan organitzant activitats com jornades i eixides per a realitzar avistaments. Tu també pots col·laborar, per això el parc ha disposat d'un telèfon de contacte per a deixar la informació de l'avistament. El telèfon és el següent: 900 900 580

Identificació de mamifers carnivors al LIC Serra de Bèrnia-Ferrer

2009-04-06T14:06:00.000-07:00

Durant els anys 2006, 20079 i 2008 ABAI ha dut a terme un projecte innovador a la comarca que ha estat l'estudi de les poblacions de mamífers carnívors a la vessant nord de la serra de Bèrnia mitjançant captura fotogràfica. Aquest projecte ha estat subvencionat pel programa Volcam de la CAM.

La captura fotogràfica es realitza mitjançant uns dispositius digitals fotogràfics que s'accionen pel moviment. A més a més les tasques s'han complimentat amb l'elaboració de tríptics informatius del projecte (català i castellà), l'inventari, localització i construcció d'abeuvadors.

Les conclusions per acada espècie són les següents:

La rabosa (Vulpes vulpes) és una espècie abundant a la zona agricola i forestal de Benissa i s'han s'observat individus cada vegada més pròxims a les zones periurbanes. Puntualment pot ser molt abundant i ha estat capturada en totes les estacions de mostreig. Els hàbits diaris són bastant similars ja que s'han agafat fotografies diàriament del mateix individu quasi a la mateixa hora. Encara d'hàbits preferentment nocturns (75%) també s'han realitzat captures en horari diürn (25%). Creguem que un excès en la seva densitat pot perjudicar a la resta d'espècies carnívores per la competència amb les preses.

El porc senglar (Sus scrofa) potser sigui la espècie més abundant pel que fa al nombre d'individus. S'ha localitzat a totes les estacions de mostreig sempre amb grups de 3 fins a 9 individus (incloent les cries). La seva presència no afecta directament a la resta d'espècies carnívores però si que hem observat que els seus hàbits de refregar-se i banyar-se en els tolls i basses d'aigua fa que aquests punts d'aigua, essencials per a la resta d'espècies a l'estiu, s'assequen més ràpidament. Les captures han estat nocturnes en un 90%.

A l'igual que la espècie anterior hem observat mètodes de caça il·legals com els llaços (quan són col·locats fora de la gestió d'un coto) o l'ús de verí. Aquestes pràctiques totalment desaconsellables i il·legals si que afecten directament a la resta d'espècies carnívores i a les aus rapinyaires.

La gineta (Genetta genetta) s'ha localitzat en una única estació a la partida de Pinos però durant els tres anys de seguiment, per la qual cosa existeix almenys una població estable a la zona, encara que escassa, segurament pel baix nombre de preses. El número d'invidus màxim en una mateixa foto ha estat de dos, això ens fa pensar que també cria a la zona. Totes les captures han estat nocturnes i els seus hàbits han esta molt imprevisibles. Una única foto per captura (degut al flash s'espanten ràpidament) i després han tardat estona (semanes o mesos) a ser capturats fotogràficament a la mateixa estació. Algunes cites orals també ens diuen avistaments per la zona de Canor - La Mallà verda.

El teixó (Meles meles) segurament siga l'espècie que més ha minvat durant les darreres dècades. Nosaltres no l'hem capturada fotogràficament encara que existeixen citacions orals pels Lleus a més a més d'un teixó també de la zona dels Lleus recollit pel centre de recuperació de fauna de Santa Faç. Altre teixó va ser trobat atropellat a AP-7 a l'altura de Senitja-Canor. Creguem que la espècie està extinta a la vassant nord de Bèrnia i en canvi pot conservar-se alguna població a la zona dels Lleus i Oltà. El seus estat de conservació seria crític i és una de les espècies que es veuria afectada seriosament per l'ús de llaços, ja que aquest mètode no és selectiu.

La fagina (Martes foina) és una de les espècies carnívores més escasses. Una única captura a l'any 2007 al barranc de Bèrnia ens fa pensar que l'espècie estiga present a la serra. Segurament puga ser més "abundant" a la zona de la Serra del Ferrer (al barranc de la vessant oest) i individus espontàniament utilitzarien la serra de Bèrnia i voltants com a zona de caça o zona perifèrica de distribució. Apuntem ací una curiositat, quan un home de la partida de Pinos, ens feia saber que el pelatge blanc del seu pit, abans s'utilitzava per fer les brotxes d'afeitar-se.

Fagina al barranc de Bèrnia

Fagina atropellada a la carretera de Pego a Tormos

El gat serval (Felis silvestris) no ha estat capturat en els tres anys de projecte. Probablement siga una espècie extinta a la serra de Bèrnia i rodalies tot i que puntualment puga observar-se algun individu a la serra (cosa la qual consideraríem com a cas excepcional). Antigament era una espècie present a la serra, recordada per antics ramaders i agricultors de la zona.

La mustela (Mustela nivalis) és una espècie semblant a la fagina però d'una grandària significativament menor. Durant aquestos anys no l'hem poguda capturar fotogràficament i les citacions orals que existeixen són dubtoses i no massa clares. Pensem que és una espècie present a la zona però poc abundant tot i que estariem parlant d'una espècie on falta molta informació per recopilar.

A banda d'aquestes espècies, el projecte de captura fotogràfica també ha servit per constatar la presència d'altres espècies com:

Brúfol

Esparver

Mussol

Rata penada orelluda

Perdius

Caldria seguir realitzant estudis per a saber l'estat i l'evolució de les poblacions mamifers carnivors per tenir una percepció més real de cada espècie. Si estàs interessat en aquest projecte o vols contribuir amb alguna cita pots adreçar-te al correu abaivol@yahoo.es

Quines activitats realitzem

2009-04-05T11:03:00.000-07:00

Les activitats poden variar cada any en funció de les subvencions i les activitats programades. Durant els darrers anys les activitats realitzades han estat:

Vigilància forestal per a la prevenció d'incendis a la serra de Bèrnia mitjançant voluntariat ambiental. Aquesta activitat està subvencionada per la Conselleria de Territori i Habitatge i l'ajuntament de Benissa.

Col·locació de caixes nius d'insectivores per al control de plagues.

Col·locació de feromones contra la lluita biològica de la processionària i eliminació de bosses de processionària.

Identificació de mamífers carnívors mitjançant reclam fotogràfic al LIC Serra de Bèrnia-Ferrer. Aquest projecte a estat subvencionat per l'obra social de la CAM.

Revegetacions participatives i reintroducció d'espècies forestals com la murta (Myrtus communis) a la serra de Bèrnia.

Projectes de millora selvícola a la serra de Bèrnia

Activitats d'educació i divulgació ambiental a les escoles, programes de ràdio i elaboració de triptics de com realitzar una crema agrícola correcta.

Eliminació de pintades en zones forestals.

Presentació d'ABAI

2009-04-05T06:45:00.000-07:00

ABAI (Associació Benissenca Anti-Incendis) és una associació sense ànim de lucre creada l'any 1994. Encara que inicialment l'associació realitzava funcions de recolzament en l'extinció d'incendis forestals, en l'actualitat la seua tasca es basa en la conservació i protecció del medi ambient. El grup està integrat per un grup heterogeni de voluntaris els quals compartim l'estima per la natura i les ganes de col·laborar activament en la seva conservació. Qualsevol persona pot formar part d'ABAI. L'àmbit d'actuació és el poble de Benissa i els seus municipis veins, centrant moltes de les seves activitats al voltant de la serra de Bèrnia.

Les activitats es realitzen principalment als mesos d'estiu i tardor, tot i que el grup directament o indirectament treballa tot l'any. Per suposat totes les activitats són gratuïtes, i en aquelles que són subvencionandes les despeses estan cobertes, incloses les dietes dels voluntaris.