Encontre voluntariat ambiental

El proper dia 22 de novembre tindrá lloc el XIV Encontre de voluntariat ambiental del programa Volcam de la CAM. En aquest encontre cada grup exposa a la resta de grups els seus treballs i projectes i s'intercanvien idees i informació.

Aquest any com a novetat l'intercanvi no és presencial sinó que és realitzara via web mitjançant l'espai CAM ON. Per poder participar i veure els projectes que ja comencen a estar publicats has d'entrar al següent enllaç: http://www.tucamon.es/grupo/xiv-encuentro-volcam . A continuació pots veure la presentació del nostre projecte (encara que hi ha algunes diapos que no es veuen be les fotos")

Conte l'eixam

Després de dos mesos de treball us presentem el conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre d'escola Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 8 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam by abaivol

Per descàrregar el conte feu clic ací

Problemes en el correu

Per no sé quina raó el nostre correu de yahoo ha deixat d'admetre els missatges d'entrada. Si voleu contactar amb nosaltres de moment serà millor que utilitzeu el correu

abaivol@gmail.com

Perdoneu l'imprevist!!!!!!

Pareix ser que el correu de yahoo ja no accepta el domini ".com" i cal ara escriure ".es"

El nou correu queda així abaivol@yahoo.es encara que el de Gmail també es pot fer servir

Ecologia de les abelles

Taxonomía:

Classe :Insectes

Ordre:Himenópteros

Familia: Àpids

Gènere: Apis

Espècie: Apis mellifica subsp. iberiensis Engel 1999

Característiques de les castes:
Obrera:
Cistelles del pol·len (anomenades corbícules) darrere les potes, glàndules de la cera i agulló serrat
De 30.000 a 70.000 per colònia
Funció: netejadores (primers 6 dies de vida). Produeixen i alimenten a la reina i a les larves amb galea reial. Produeixen cera per a la construcció i reparació dels bucs. Guardianes, defensa de la colònia. Exploradores, busquen fonts d'aliment i li ho comuniquen a les altres. Recol·lecten néctar, pol·len de les flors i aigua. Viuen 30 o 40 dies a la primavera i uns 190 a l'hivern (hivernada)
Reina: Abdomen allargat amb bandes, agulló llis (només ho utilitza contra altres reines)
Una per colònia
Funció: Posada d'ous (fins a un màxim de 2.000 a 3.000 diaris) Cohesió de la colònia. Viuen fins a 5 anys.
Abellot o vagarro: tene major grandària que les obreres, ulls grans, plomall al final de l'abdomen i sense fibló.
De 600 a 700 per colònia
Funció: Fecundació de la reina a la primavera. Viuen de febrer a setembre, quan arriben els freds són expulsats de la colònia i moren.
Estructura de la colònia:
Està formada per làmines de cera paral·leles, en les cares de la qual es troben les cel·les hexagonals. La zona de posada de la reina és la zona central dels panals, en els quals es pot observar cadascuna de les fases del desenvolupament de les abelles, envoltant a aquesta zona trobem les reserves de pol·len que són cúmuls d'aquest de diversos colors (grocs, taronges o marrons) en l'interior de les cel·les i envoltant al pol·len les reserves de mel, que es veu brillar en el fons de les cel·les quan no està madura i que es tapa per un opérculo de cera quan ja està preparada per al seu magatzematge.

Eixams per a salvar l'ós i gall salvatge cantàbric

L'ONG Fapas porta endavant un projecte per afavorir a l’ós cantàbric i al gall salvatge o “urugallo” (Tetrao urogallus) mitjançant la distribució i utilització d’eixams. Fapas confirma científicament l’eficiència pol•linitzadora de l’abella sobre un recurs tan valiòs per a l’ós i el gall salvetge com la nabinera o “arándano” (Vaccinium myrtillus). Els estudis de fructificació realitzats constaten un augment de la producció de fruits de la nabinera en un 80% en aquells llocs més pròxims a eixams d’abelles mentre que la taxa disminueix a mesura que els exemplars de nabinera estaven més lluny de l’eixam.

El projecte s'ha dut a terme mitjançant acords de custòdia del territori en les zones de muntanya de Asturies, Palencia i León. En total s'han realitzat vora 70 assentaments o "estacions de pol·linització" on s'han ubicat quai mig miler d'eixams.

+ informació clica aci:

La funcióecològica de les abelles

La coevolució de flora i els insectes, ha permés progressivament, que les flors adapten les seves formes, els seus colors, els seus olors i també la seva oferta de pol·len i néctar per a captar l'atenció de certs insectes. Aquests insectes obtenien la seva ració d'aliment i s'impregnaven dels grans de pol·len de la flor visitada i, de forma involuntària, ho anaven dipositant en altra flor, bé de la mateixa planta o d'una altra de la mateixa espècie.

De tots els insectes, els himenòpters, representats per les abelles i les vespes és el grup insectívor més important en la seva tasca pol·linitzadora. D'aquesta manera, col·laboren a millorar el rendiment dels cultius i de la producció vegetal en general contribuint a la millora de la biodiversitat. Diferents estudis han demostrat l'increment de producció i qualitat dels fruits després de ser pol·linitzats per les abelles. En les zones de clima temperat s'ha estimat que el 70-95% dels insectes pol·linitzadoes són himenòpters on les abelles de la mel podem ser les encarregades d’entre el el 60-95% de la pol·linització.

El transport del pol·len, des de les anteres d'una flor fins a l'estigma d'altra distinta, exercit per certs insectes, es denomina pol·linització croada. El fet que el pol·len d'una flor d'una planta, pol·linitze la flor d'altra planta diferent, augmenta la diversitat genètica de l'espècie i és vital per a la seva supervivència. La pol·linització croada produeix llavors més vigoroses i fruits de millor qualitat.

Els insectes van desenvolupar mecanismes més eficaços per a recollir el néctar i el pol·len, mentre que al mateix temps millorava la producció de llavors i la difusió de les plantes que polinitzaven. Les plantes fan sorgir de les seves flors determinades olors per a atreure a determinats insectes. També han generat mecanismes per a fer coincidir la floració i la vida activa dels insectes. Han modelat la forma de les flors per a facilitar l'accés dels insectes als nectaris. També els colors, sobretot en els pètals, són centre d'atracció i, de vegades, ofereixen senyals perquè els insectes localitzen ràpidament els nectaris. L'evolució, en aquest sentit, ha permès que s'arribe a casos sorprenents on la flor imita la forma de l'insecte, o on imita l'olor de les feromonas de la seva pol·linitzador específic. Les relacions entre els insectes i les plantes que polinitzen han arribat a, en certs casos, un alt grau d'especialització que alhora implica una dependència extrema: si desapareix l'insecte, la planta no és pol·linitzada, no produeix llavors i també desapareix. S'han generat també estratègies per a afavorir la pol·linització croada.

Pintura rupestre (9000 a.C) que reprenta la recol·lecció de mel a la cova de l'Aranya a Bicorp (València)

Les abelles tenen dues qualitats primordials per a aconseguir l'èxit en aquesta funció:

• visiten moltes flors per unitat de temps i
• mostren una gran fidelitat a l'espècie de planta a la qual es dirigeixen en cada vol.

Els pol·linitzadors són habitants estratègics dels ecosistemes i podem considerar que se situen en la base de la piràmide ecològica, donada la seva capacitat de perpetuar la coberta vegetal. Si les poblacions de pol·linitzadors disminueixen per qualsevol causa, també ho faran moltes plantes, fruits i llavors que són consumides per altres insectes, aus, mamífers o altres animals. El resultat possible, que s'ha constatat en alguns casos, és una reacció en cadena que disminueix la biodiversitat i provoca un decaïment general de l'ecosistema. Protegir als insectes pol·linizatdors, entre els quals el més emblemàtic és l'abella melífera, és sinònim de protegir el mitjà natural i garanteix la viabilitat de molts dels recursos agraris i ramaders.

L'estació apícola pol·linitzadora

L’estació pol·linitzadora és la col·locació en un medi forestal d’un conjunt de bucs per abelles (normalment sis unitats) anomenats “nius per a insectes pol·linitzadors” (NIP). Aquestos nius estan fabricats de fusta formant una figura hexagonal o de manera tradicional amb abellatge (Hyparrhenia hirta). La capacitat aproximada d’aquestos nius és de 20 litres. En la part superior tenen una caputxa que protegeix el niu de l’aigua i alhora aquesta s’aprofita per a emplenar un tassonet de fang col·locat baix d’aquesta teuladeta per a que les abelles puguen beure.

Abans de la instal·lació cal realitzar un desbrossament de l’àrea i podar els arbres pròxims per facilitar el vol de les abelles, evitar qualsevol tipus d’ombra a l’hivern i evitar que en cas d’incendi es creme l’estació. La col·locació dels nius es realitza sobre una perxa situada aproximadament a 2 metres del terra per evitar a possibles depredadors, en orientació sud amb la finalitat d’augmentar les hores de llum i a l’abric dels vents dominants, especialment del Nord. També és necessari que puguen disposar d’algun punt d’aigua pròxim o crear-lo artificialment.

Per a que una abella reina i el seu seguici d’obreres s’instal·len en un niu s’empra com a reclam els excrements de la polilla de la cera (Galleria meltonella) que és l’encarregada de desinfectar els eixams quan una colònia desapareix.

El número d’estacions pol·linitzadores òptim és de tres que haurien d’estar separades entre elles 200 o 300 metres. Un depredador natural de les abelles són les vespes. Per a regular la població de vespes es pot utilitzar unes caixes niu per a capturar-les. Per al cas de l’abellerol és pot col·locar obstacles que dificulten el vol al voltant de l’estació. Per evitar l’atac de les formigues simplement caldrà engreixar els pilars que sostenen la perxa.

Per acabar cal realitzar un manteniment de l’estació pol·linitzadora, especialment pel que fa al tractament per a evitar la varroa.

+ Informació a Salvador Andrés Catalina (mailto:info@nipforestal.com) - www.nipforestal.com

Potser no sabies que...

... segons un estudi fet per la conselleria d'agricultura de la Generaliat Valenciana l'any 1990-2000, el valor generat pels polinitzadors sobre els principals cultius a la comunitat estaven valorats en 100.329 millons de les antigues pessetes.

... el color groc intens de molts himenopters indiquen que poden ser perillosos. Aquesta estratègia de defensa es repeteix en alguns rèptils i aranyes verinoses.

... les abelles no són capaces de distingir el color roig i en canvi poden veure colors ultraviolats

... l'abella reina por viure entre 4 i 5 anys, mentre que les obreres viuen de 2 a 5 mesos coma màxim.

... per una abella fer 1 kg de mel ha de realitzar 50000 viatges


...Albert Einstein va dir:

REFRANER, NOMS i DITES A BENISSA AL VOLTANT DE LES ABELLES

"Això és mel de romer". Per a dir que una cosa està molt bona o ben feta.

"Dolç com la mel". Quan un menjar és molt dolç.

"No faces el burumbot". Quan algú està pel mig molestant, moguent-se i no fa res de profit.

"Què melòs!!". Quan algún acte o aconteixement és massa llarg, protocolari i repetitiu.

"M'has deixat amb la mel a la boca!". Deixar algú amb la mel a la boca significa no permetre'l fer o dir una cosa que li agrada

A Benissa existeixen varios malnoms com "BUC" o "de la MEL".

El "barranc de la Buca" és un topònim localitzat a la partidade Pinos i que fa referència al femení de Buc.

L'abellerot és un ocell que s'alimenta en part d'abelles.

La primera constància de l'activitat apícola a Benissa data de l'any 1435 quan el senyor del lloc de Senija que s'havia segregat de Benissa per una venda de Juan II de Navarra a Francisco Cornet, reclama a la justícia (ferma de dret) poder utilitzar les terres comunes i prats que havien en Benissa per a recollir llenya, espart, palma, pasturar però també per a col·locar els seus bucs d'abelles tal i com havien acordat en la venda.

Cavanilles a final del s. XVIII en la seva obra d'observacions sobre el regne de València parla que en Teulada es produïen 100 arroves de mel, el que podria suposar uns 2500 eixams.

Zones d'especial protecció d'aus per a Benissa

Benissa compta des del passat 5 de juny del 2009 (DOCV 6031 del 09/06/2009) amb dos ZEPA's (Zona especial protecció d'aus) situades a la zona de Bèrnia i al litoral marítim de la zona costanera. La serra de Bèrnia i del Ferrer s'inclou dins la ZEPA "Muntanyes de la Marina" que agrupa zones naturals de les Valls d'Ebo, Laguar, Alcalà i serres de Aitana, Piuicampana, Serrella, Ponotx i de la Safor amb una superficie total de 43117 has.

Limit de la ZEPA a la serra de Bèrnia i del Ferrer

Les espècies d'aus de l’annex I de la Directiva 79/409/CEE presents a la zona:

• Nom comú Nom científic
  àguila serpera Circaetus gallicus
  àguila reial Aquila chrysaetos
  àguila calçada Hieraaetus pennatus
  àguila de panxa blanca Hieraaetus fasciatus
  falcó pelegrí Falco peregrinus
  enganyapastors Caprimulgus europaeus
  terrerola Calandrella brachydactyla
  cogullada fosca Galerida theklae
  cotoliu Lullula arborea
  còlit negre Oenanthe leucura
  busquereta cuallarga Sylvia undata
  gralla de bec roig Pyrrhocorax pyrrhocorax

Projecte Volcam 2009

Aquest any 2009, ABAI com la resta d'anys anteriors ha estat seleccionat pel programa Volcam de la CAM per dur endavant un projecte de voluntariat ambiental al voltant del món de les abelles. El projecte anomenat "Ajuda a la regeneració natural mitjançant polinització forestal en la Serra de Bèrnia" és un programa de voluntariat ambiental patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Recull diverses activitats al voltant de la funció ecològica de les abelles als nostre medi natural amb la finalitat de donar a coneixer la importància mediambiental de les abelles.

Les activitats es realitzaran al llarg de l'estiu i la tardor. Tu pots col·laborar com a voluntari ambiental adreçan-te al correu abaivol@yahoo.es

Les activitats previstes en el projecte són:

Activitats d'educació ambiental
Construcció i manteniment del blog "Projecte Abelles"
Edició d'un conte basat en abelles per a xiquets de 6 a 9 anys
Taller de construcció d'eixams amb abelatge

Activats de conservació del medi natural
Construcció d'una estació polinitzadora a la serra de Bèrnia
Manteniment de l'estació polinitzadora

Què és el projecte abelles?

El Projecte abelles, anomenat "Ajuda a la regeneració natural mitjançant pol·linització forestal en la Serra de Bèrnia" és un programa de voluntariat ambiental patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Recull diverses activitats al voltant de la funció ecològica de les abelles als nostre medi natural amb la finalitat de donar a coneixer la importància mediambiental de les abelles.

Les activitats es realitzaran al llarg de l'estiu i la tardor. Tu pots col·laborar com a voluntari ambiental adreçan-te al correu abaivol@yahoo.es

Les activitats previstes en el projecte són:

Activitats d'educació ambiental

Construcció i manteniment del blog "Projecte Abelles"

Edició d'un conte basat en abelles per a xiquets de 6 a 9 anys

Taller de construcció d'eixams amb abelatge

Activitats de conservació del medi natural

Construcció d'una estació pol·linitzadora a la serra de Bèrnia

Manteniment de l'estació pol·linitzadora

Nova localització per a Serapias parviflora a Benissa

Entre les orquídies que creixen arreu de tot el país, Serapias parviflora Parl. és una de les més rares de veure i observar. Durant els últims anys s’han localitzat poblacions a la Granadella (Xàbia), Carcaixent, la serra del Ferrer (Tàrbena) o la Dehesa del Saler on els números d’indivudus, almenys en les dos últimes localitats pareixen que són inferiors a 50 exemplars. L’any 2006, vàrem localitzar una nova localitat a les rodalies del nucli urbà de Benissa constituïda almenys per un centenar d’individus.

A Benissa creix sobre antics bancals de cultius, sobre sòls profunds i humits, amb exposició oest i nordoest. L’acompanyen altres espècies d’orquidies com Ophys apifera, O. lupercalis, O. speculum, O.dianica, O. lutea, Barlia robertiana i Anacamptis pyramidalis.

Des del maig del 2009 és una espècie "protegida no catalogada" per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.

Grup de Serapias parviflora

Exemplar de Serapias parviflora

Inflorescència

Detall de la flor

Avistament de cetacis al litoral

El parc natural de Serra Gelada ha creat una web sobre avistaments de cetacis al nostre litoral. El litoral de la serra Gelada i la badia d'Altea esta considerada una de les zona d'avistament de cetacis més important del País Valencià.

A més a més durant els darrers anys estan organitzant activitats com jornades i eixides per a realitzar avistaments. Tu també pots col·laborar, per això el parc ha disposat d'un telèfon de contacte per a deixar la informació de l'avistament. El telèfon és el següent: 900 900 580

Nota de premsa -Maig 2009

Nota de premsa de la Sala de premsa de la CAM.

LA CAIXA D'ESTALVIS DEL MEDITERRANI (CAM) AJUDA A LA REGENERACIÓ FORESTAL MITJANÇANT POL·LINITZACIÓ NATURAL EN LA SERRA DE BÈRNIA

El projecte Abelles, o el que és el mateix, Projecte d'Ajuda a la Regeneració Natural mitjançant la Pol·linització Forestal en la Serra de Bèrnia és el projecte de l'Associació Benissera Anti Incendis (ABAI) que amb l'ajuda de Volcam de la Caixa del Mediterrani (CAM) ha engegat aquest estiu.

El projecte Abelles té dues línies d'actuació clares, una d'educació ambiental i altra de conservació del Mitjà. Per a promoure la protecció del Medi ambient s'ha creat un blog informatiu, per a interactuar amb els més joves, un conte per a nens de 6 a 9 anys, basat en el món de les abelles i s'ha realitzat un taller de construcció d'eixams amb abelles.

En la branca de protecció directa, s'ha construït una Estació Pol·linitzadora en la Serra de Bèrnia. No cal oblidar que segons l'últim estudi, de l'any 2.000, de la Consellería d'Agricultura, el valor benvolgut dels polinizadores en els cultius de la Comunitat Valenciana, superaven els cent mil milions, de les antigues pessetes. Encara que el que realment pot convèncer de la importància d'aquest projecte VOLCAM és l'afirmació de Einstein que va assegurar que sense abelles, finalitzava la polinización i sense la mateixa, les plantes i els animals, i per tant, s'extingiria la raça humana en quatre anys.

La funció pol·linitzadora de les abelles aconsegueix que les plantes tinguin major quantitat de llavors i que les mateixes siguin de millor qualitat, pel que s'aconsegueix la regeneració natural de la Serra de Bèrnia. El conte per a nens "L'Eixam" està escrit per un autor local, Angel Crespo i les il·lustracions que ho acompanyen les ha realitzat altre artista local, José Antonio Cuesta. Aquest conte es distribuirà entre els alumnes de primària de Benissa i Xaló, després de la volta al cole.

ABAI es va constituir en l'any 94 per a protegir el mediambient en la zona i ja va rebre el suport del programa VOLCAM per a la reintroducció de la murta en el barranc de Bernia. El Programa de Caixa Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Obres Socials CAM ha destinat un total de 812.000 euros per a finançar diferents projectes de voluntariat ambiental en tota Espanya a través del Programa VOLCAM, ja consolidat en aquesta la seva dotzena edició.

Per anar a la nota de premsa original feu clic ací.

ENLLAÇOS A LA NOTICIA.

El programa Volcam instala una estación polinizadora en la sierra de Bèrnia (Las Provincias)

Una asociación construye una estación polinizadora destinada a la regeneración forestal de la sierra de Bèrnia (Alicante) (Europapress)

Una estación polinizadora facilitará la regeneración de la Serra de Bèrnia (Levante-emv)

Regeneración forestal con abejas (Portal Xàbia al dia)

Identificació de mamifers carnivors al LIC Serra de Bèrnia-Ferrer

Durant els anys 2006, 20079 i 2008 ABAI ha dut a terme un projecte innovador a la comarca que ha estat l'estudi de les poblacions de mamífers carnívors a la vessant nord de la serra de Bèrnia mitjançant captura fotogràfica. Aquest projecte ha estat subvencionat pel programa Volcam de la CAM.

La captura fotogràfica es realitza mitjançant uns dispositius digitals fotogràfics que s'accionen pel moviment. A més a més les tasques s'han complimentat amb l'elaboració de tríptics informatius del projecte (català i castellà), l'inventari, localització i construcció d'abeuvadors.

Les conclusions per acada espècie són les següents:

La rabosa (Vulpes vulpes) és una espècie abundant a la zona agricola i forestal de Benissa i s'han s'observat individus cada vegada més pròxims a les zones periurbanes. Puntualment pot ser molt abundant i ha estat capturada en totes les estacions de mostreig. Els hàbits diaris són bastant similars ja que s'han agafat fotografies diàriament del mateix individu quasi a la mateixa hora. Encara d'hàbits preferentment nocturns (75%) també s'han realitzat captures en horari diürn (25%). Creguem que un excès en la seva densitat pot perjudicar a la resta d'espècies carnívores per la competència amb les preses.

El porc senglar (Sus scrofa) potser sigui la espècie més abundant pel que fa al nombre d'individus. S'ha localitzat a totes les estacions de mostreig sempre amb grups de 3 fins a 9 individus (incloent les cries). La seva presència no afecta directament a la resta d'espècies carnívores però si que hem observat que els seus hàbits de refregar-se i banyar-se en els tolls i basses d'aigua fa que aquests punts d'aigua, essencials per a la resta d'espècies a l'estiu, s'assequen més ràpidament. Les captures han estat nocturnes en un 90%.

A l'igual que la espècie anterior hem observat mètodes de caça il·legals com els llaços (quan són col·locats fora de la gestió d'un coto) o l'ús de verí. Aquestes pràctiques totalment desaconsellables i il·legals si que afecten directament a la resta d'espècies carnívores i a les aus rapinyaires.

La gineta (Genetta genetta) s'ha localitzat en una única estació a la partida de Pinos però durant els tres anys de seguiment, per la qual cosa existeix almenys una població estable a la zona, encara que escassa, segurament pel baix nombre de preses. El número d'invidus màxim en una mateixa foto ha estat de dos, això ens fa pensar que també cria a la zona. Totes les captures han estat nocturnes i els seus hàbits han esta molt imprevisibles. Una única foto per captura (degut al flash s'espanten ràpidament) i després han tardat estona (semanes o mesos) a ser capturats fotogràficament a la mateixa estació. Algunes cites orals també ens diuen avistaments per la zona de Canor - La Mallà verda.

El teixó (Meles meles) segurament siga l'espècie que més ha minvat durant les darreres dècades. Nosaltres no l'hem capturada fotogràficament encara que existeixen citacions orals pels Lleus a més a més d'un teixó també de la zona dels Lleus recollit pel centre de recuperació de fauna de Santa Faç. Altre teixó va ser trobat atropellat a AP-7 a l'altura de Senitja-Canor. Creguem que la espècie està extinta a la vassant nord de Bèrnia i en canvi pot conservar-se alguna població a la zona dels Lleus i Oltà. El seus estat de conservació seria crític i és una de les espècies que es veuria afectada seriosament per l'ús de llaços, ja que aquest mètode no és selectiu.

La fagina (Martes foina) és una de les espècies carnívores més escasses. Una única captura a l'any 2007 al barranc de Bèrnia ens fa pensar que l'espècie estiga present a la serra. Segurament puga ser més "abundant" a la zona de la Serra del Ferrer (al barranc de la vessant oest) i individus espontàniament utilitzarien la serra de Bèrnia i voltants com a zona de caça o zona perifèrica de distribució. Apuntem ací una curiositat, quan un home de la partida de Pinos, ens feia saber que el pelatge blanc del seu pit, abans s'utilitzava per fer les brotxes d'afeitar-se.

Fagina al barranc de Bèrnia

Fagina atropellada a la carretera de Pego a Tormos

El gat serval (Felis silvestris) no ha estat capturat en els tres anys de projecte. Probablement siga una espècie extinta a la serra de Bèrnia i rodalies tot i que puntualment puga observar-se algun individu a la serra (cosa la qual consideraríem com a cas excepcional). Antigament era una espècie present a la serra, recordada per antics ramaders i agricultors de la zona.

La mustela (Mustela nivalis) és una espècie semblant a la fagina però d'una grandària significativament menor. Durant aquestos anys no l'hem poguda capturar fotogràficament i les citacions orals que existeixen són dubtoses i no massa clares. Pensem que és una espècie present a la zona però poc abundant tot i que estariem parlant d'una espècie on falta molta informació per recopilar.

A banda d'aquestes espècies, el projecte de captura fotogràfica també ha servit per constatar la presència d'altres espècies com:

Brúfol

Esparver

Mussol

Rata penada orelluda

Perdius

Caldria seguir realitzant estudis per a saber l'estat i l'evolució de les poblacions mamifers carnivors per tenir una percepció més real de cada espècie. Si estàs interessat en aquest projecte o vols contribuir amb alguna cita pots adreçar-te al correu abaivol@yahoo.es

Quines activitats realitzem

Les activitats poden variar cada any en funció de les subvencions i les activitats programades. Durant els darrers anys les activitats realitzades han estat:

• Vigilància forestal per a la prevenció d'incendis a la serra de Bèrnia mitjançant voluntariat ambiental. Aquesta activitat està subvencionada per la Conselleria de Territori i Habitatge i l'ajuntament de Benissa.

• Col·locació de caixes nius d'insectivores per al control de plagues.

• Col·locació de feromones contra la lluita biològica de la processionària i eliminació de bosses de processionària.

• Identificació de mamífers carnívors mitjançant reclam fotogràfic al LIC Serra de Bèrnia-Ferrer. Aquest projecte a estat subvencionat per l'obra social de la CAM.

• Revegetacions participatives i reintroducció d'espècies forestals com la murta (Myrtus communis) a la serra de Bèrnia.

• Projectes de millora selvícola a la serra de Bèrnia

• Activitats d'educació i divulgació ambiental a les escoles, programes de ràdio i elaboració de triptics de com realitzar una crema agrícola correcta.

• Eliminació de pintades en zones forestals.

Presentació d'ABAI

ABAI (Associació Benissenca Anti-Incendis) és una associació sense ànim de lucre creada l'any 1994. Encara que inicialment l'associació realitzava funcions de recolzament en l'extinció d'incendis forestals, en l'actualitat la seua tasca es basa en la conservació i protecció del medi ambient. El grup està integrat per un grup heterogeni de voluntaris els quals compartim l'estima per la natura i les ganes de col·laborar activament en la seva conservació. Qualsevol persona pot formar part d'ABAI. L'àmbit d'actuació és el poble de Benissa i els seus municipis veins, centrant moltes de les seves activitats al voltant de la serra de Bèrnia.

Les activitats es realitzen principalment als mesos d'estiu i tardor, tot i que el grup directament o indirectament treballa tot l'any. Per suposat totes les activitats són gratuïtes, i en aquelles que són subvencionandes les despeses estan cobertes, incloses les dietes dels voluntaris.