18 de des. 2014

Serra de Bèrnia. Activitat voluntariat.

Voluntariat ambiental a la serra de Bèrnia 

El proper diumenge 21 de desembre de 2014

ABAI realitzarà una eixida a la serra de Bèrnia per tal de revisar i mantenir les estacions polinitzadores que te a la serra de Bèrnia. Ens acompanyarà la gent d'apicultura medioambiental d'Alcoi. L'hora d'eixida és a les 9:30 a les escoles velles i cal portar esmortzar. Acabarem l'activitat al migdia. Aquells que ho desitgen poden quedar-se a dinar..

14 de març 2013

L'orquidea Orchis fragans


Orchis fragans Pollini és una de les orquidies més rares d'observar a Benissa i a la comarca. De fet, alguns autors pensaven que estava desapareguda a Benissa perquè va ser citada a la Fustera on era freqüent la seva presència però amb l'expansió urbanística havia desaparegut.
D'igual manera havia passat al terme de Teulada-Moraira on durant l'últim estudi de flora realitzat no s'ha trobat. Al País Valencia és una espècie molt rara que puntualment pot tenir poblacions abundants. Malgrat això durant les dos darreres dècades han minvat considerablement.
Com la majoria d'orquides habita els prats assolejats encara que a Benissa bona part dels individus s'han trobat a zones de garriga amb certa cobertura àrborea de pi blanc prop del Quisi. Floreix d'abril a juny sent una de les darreres orquidies que podem observar. Aquesta orquidea està protegida per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies Protegides

13 de des. 2012

Recordatori activitat ABAI a Bèrnia

Activitat de voluntariat ambiental
Hola a tots, l'activitat d'ABAI ajornada el passat diumenge 25 per causes climatològiques es realitzarà aquest diumenge 16 de  desembre.

 
Hora i lloc d'eixida: Escoles velles de Benissa a les 9:30h (fins 14:00h)
Organitza: Associació Benissera Antiincendis (ABAI)

L’activitat del diumenge està destinada a realitzar el manteniment de les estacions pol·linitzadores que ABAI té instal·lades a la serra de Bèrnia (neteja i posada a punt). Aquest manteniment es realitzarà pels voluntaris assessorats per un especialista apicultor que segur que farà que aquells que vinguen aprenguen i disfruten del món de l'apicultura dedicada a la conservació de la nostra bodiversitat. L'hora d'acabada és al migdia. L'activtat, com totes les organitzades, està oberta a la participació de tot el qui ho desitge i es recomana es vaja proveït d’esmorzar i sabata còmoda.

La funció pol·linitzadora de les abelles aconsegueix que les plantes tinguen major quantitat de llavors i que aquestes siguen de millor qualitat, obtenint-se la regeneració natural, en aquest cas, de la serra de Bèrnia. Trobareu més informació ací.

Ara vos deixem una noticia sobre la importancia de les estacions polinitzadores d'aquest passat octubre per anar fent goleta:


24 de febr. 2012

Reforestació a Bèrnia

Aquest diumenge 26 de febrer a les 9:15 del matí hi ha organitzada per ABAI una reforestació a la Ombria de Bèrnia. Hi plantarem al voltant de 200 arbrets de les espècies de roure valencià, savines, fleixos i carrasques. El lloc de trobada de sortida és el pàrquing de les escoles velles a les 9:15 i aproximadament acabarem al migdia. Cal dur roba còmoda i esmortzar. Vos esperem!!!!


12 de set. 2011

L'aladern de fulla ampla

L’aladern de fulla ampla és un arbust perennifoli que creix en les zones més ombrívoles i humides de les serres. A diferència de molts altres arbustos que tenen les fulles petites i dures per evitar perdre massa aigua durant la transpiració foliar, l’aladern presenta fulles relativament amples i flexibles. Això s’explica perquè aquesta espècie és un relicte que formava part dels boscos humits de laurisilva tropicals que en altres temps es desenvolupaven per aquestes latituds.
Les fulles que són dentades tenen formes desde ovalades fins a formes elíptiques el que ha provocat que alguns consideren aquestes formes extremes una altra espècie o subespècie (Phillyrea media o Phillyrea latifolia subsp media). Les flors són molt petites de color blanc verdòs. En canvi els fruits en forma de petita baia són més visibles i de color negre o blau fosc.

La seva distribució mundial ocupa la part occidental del Mediterrani. Al Pais Valencià es distribuieix per les tres províncies sent més abundant cap a les serres de Castelló i València. A la província d'Alacant únicament apareix puntualment  a les serres litorals del nord de la província.

L’aladern és una espècie que resulta molt rara a les nostres serres de la Marina. La quantitat d’individuus es poden contar quasi amb les mans a cada indret. A la serra de Bèrnia creix aferrada a indrets ombrívols i rocosos i probablement no superen els 20 exemplars. Molts dels peus són vells i produeixen poques llavors que no germinen perquè no troben el substrat adequat. Caldria reforçar aquestes petites poblacions amb la recollida in situ de les llavors per germinar-les i després plantar-les en la muntanya. També seria una espècie a tenir en compte en jardineria acompanyant el marfull o la murta que comencen a estar presents en els nostres parcs i jardins.
Exemplar amb fruits

7 de set. 2011

La mantellina de Bèrnia

Tothom sap que les pluges, anomenades precipitacions verticals, són la principal font d’aigua per a les plantes i animals dels nostres ecosistemes. També sabem que les grans masses de vegetació atrauen les masses d’aire humides per l’efecte de l’evapotranspiració i que algunes plantes podien condensar i aprofitar la humitat relativa com a nova font d’aigua. Però quina importància té aquestes fenòmens sobre la vegetació natural?

A les serres litorals del País Valencià es produieix un fenòmen atmosfèric molt interessant que és la formació de boira per advecció i de boira orogràfica. A Bèrnia aquest fenomen és ben conegut durant molts dies de l’any i ha donat nom algunes dites en el refraner popular que es repeteixen en moltes de les localitats on ocorre aquest fenòmen:

“Quan Bèrnia es posa la mantellina i el Montgó el capot, aigua a la marina”

“Si Bèrnia duu capell... pica espart i fes cordell”

Coetes (Ruscus aculeatus)
a l'estret de Cardos
 Aquesta “mantellina” de boira es produeix quan les masses humides que venen del mar es veuen forçades a remuntar la serra i les gotes en suspensió es refreden i condensen en forma de boira, que al sobrepassar el cim cau en forma de “cascada” fins que torna a formar-se vapor d’agua. Durant aquest procès la vegetació capta una mica d’aigua en les fulles (com si fos una rosada), disminueixen les perdues per evaporació i refresca l’ambient i el sòl. Aquesta pluja “extra” es coneix com a criptoprecipitacions o pluges horitzontals. Aquest fenòmen explicaria en gran part la existència en el cim de la serra de Bèrnia d’algunes espècies que necessiten ambient molt frescos com l’aladern ample, el llorer, el marfull, el galzerà o coetes (nom polular a Pinos) o la corona de rei. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM va donar valors a aquestes precipitacions ocultes mitjançant la instal·lació de captadors de boira que poden mesurar la quantitat de boira que és pot recollir en un m2. El resultats obtinguts en les 9 estacions  confirmen que les precipitacions horitzonals (boires) superen les precipitacions verticals (pluges) i que aquestos valors a vegades suposen valors tres vegades superiors als marcats pels pluviòmetres.


Els valors obtinguts a Bèrnia durant l’any 2006 mostren valors de precipitació vertical i horitzontals similars al voltant dels 550 litres/m2/any que difereixen amb els del Montgó on s’obtenen 700 mm de pluja i 2600 litres/m2/any de boira. Aquests valors baixos de boira a Bèrnia en comparació a les altres relacions no són definitius perquè caldria saber que ha passat la resta d’anys o si ha hagut una incorrecta instal·lació, ubicació o orientació del captador de Bèrnia. No obstant i com a conclusió, el que està clar es que les precipitacions verticals són una font important per a la captació d’aigua.

21 d’ag. 2011

Cartell didàctic arbres de Bèrnia

Després de dos mesos de treball i alguna que altra excursió per Bèrnia per fer les fotografies vos presentem el cartell didàctic sobre els arbres i arbrets de la serra de Bèrnia. Hem inclòs en el cartell aquelles espècies de port arbori (Macrofaneròfits) que formen part de la biodiversitat dels nostres boscos. També hem inclòs aquells arbustos (Nanofaneròfits) que encara que tenen alçades inferiors als 2 metres, podem arribar a una alçada superior i ha tindre l'aspecte d'un xicotet arbret. Evidentment no s'ha pogut posar totes les espècies que haguessim volgut per falta d'espai per la qual cosa no apareixen algunes espècies més pròpies de cultius com l'ametler, el garrofer o l'olivera/ullastre. També trobem a faltar altres espècies com el pi ver, la murta, el xop negre o els salzes que per exemple podem trobar a les Fonts de l'Algar.

cartell2010 (resolució alta) by abaivol



Els cartells seran repartits per centres educatius de la contrada, centres culturals i associacions. Si estas interessat en tenir-ne un envia'ns un mail a abaivol@yahoo.es

11 de juny 2011

Projecte Volcam 2011

Voluntariat per a la conservació de la biodiversitat dels boscos
Amb aquest nom vos presentem el projecte que ha segut seleccionat per la Caixa d'estalvis del Mediterrani (CAM) dins del programa VOLCAM de les Obres socials d'aquesta entitat. El projecte suposa una continuació a les tasques que vàrem iniciar l'any passat.

Aquest any com a innovació anem a construir dos petits abeuradors per a fauna terrestre que siguen autosuficients, és a dir, siga autoregulable l'aigua que puguen consumir els animals i l'emplenament del dipòsit es realitze de manera natural sense necessitat d'aportacions hídriques externes.



Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental

Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Reedició cartell d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i consolidació de la reserva de bosc mixt creada a la serra de Bèrnia
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals

Creació de dos abeuradors autosufucuents per a fauna
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Instal·lació de caixes nius per a ocells

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant a aquestl blog. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es


El Programa de Caixa del Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Aquest any és la tretzena edició d'aquest programa i l'octava vegada que ABAI rep aquesta ajuda. Si vols accedir a més informació del programa VOLCAM fes un clic sobre la imatge següent:

24 de gen. 2011

El temps a Bèrnia

La xarxa d'estacions meteorològiques del Pais Valèncià ens ofereix les dades climatològiques més rellevants com la temperatura, la precipitació, la humitat relativa, la pressió atmosfèrica i les dades relatives al vent. Més estranyes són les estacions que a més de les dades anteriors ens proporcionen la radiació solar, els sòlids en suspensió, captació de boira o les dades relatives a la contaminació atmosfèrica com l'ozò, el CO2, etc.  La majoria de les estacions es localitzen en zones urbanes com per exemple Benissa, Xaló, Callosa d'En Sarrià o Altea i ens proporcionen series climàtològiques almenys desde 1960 (cal tenir un mínim de 30 anys per obtenir dades més o menys "significatives").

Quan es realitzen estudis climatològics a les zones forestals (per exemple per a repoblacions forestals) manquen dades in situ per la qual es fa necessari interpolar les dades de les estacions més pròximes aplicant diferents gradients de temperatura i precipitació en funció de l'altura. Un gradient mitjà de temperatura utilitzat al pujar en altitud seria de -0.5 a -1.0 ºC cada 100 metres. Aquest gradient varia al llarg de l'any perquè influeixen altres factors com la humitat relativa, la proximitat al mar i ja no parlem si durant un període es produeixen inversions tèrmiques per la qual cosa sovint ens poden dur a errades.

Afortunadament desde finals del 2008 el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAMET) va instal·lar una estació a 850 metres d'altitud a Bèrnia anomenada Torre meteorològica de Benissa tot i que no es troba al nostre terme municipal. Des d'alli podem consultar cada hora les dades actuals:


I el resum de dades setmanals:


I gràfics de temperatura-humitat de la darrera setmana:


Una "curiositat": fixeu-se com els dies amb menys humitat relativa el constrast entre el dia i la nit és major, és a dir, hi ha més amplitud tèrmica

17 de set. 2010

Els teixos a Bèrnia

A Bèrnia hi sobreviuen al voltant d'una dotzena de teixos situats en dos poblacions al terme de Xaló i Benissa. El teix (Taxus baccata) és un arbre perennifoli dioic. Això vol dir que estan separats els òrgans reproductius per la qual cosa trobarem arbres masculins i arbres femenins. El teixos de Bèrnia s'instal·len a l'obac de la cresta, buscant les zones més ombrívoles, sobre sòls pedregosos i cantalars que han ajudat a salvar-se dels incendis.

Les fulles del teix semblen les d'un avet. Mesuren de 10 a 30 mm, disposades en dos fileres oposades i de color verd oscur. Els fruits són en forma de baia, amb un color roig intens. Les rames sovint es disposen de manera horitzontal des del tronc.

El tronc de color marró creix erecte i pot arribar a una alçada de 15 o 20 metres. L'escorça és molt fina i el creixement de tot l'arbre és molt lent encara que un exemplar pot viure fins a 1500 anys.
La seva distribució mundial abarca quasi tota Europa i part del nord d'Africa. Al Pais Valencià s'han censat quasi 6600 exemplars repartits en 42 teixeres. La majoria dels exemplars es localitzen a la provincia de Castelló. A la provincia d'Alacant únicament és localitzen 10 localitats que sumen al voltant de 400 exemplars. La població de Bèrnia representa la distribució més oriental de l'espècie a la provincia d'Alacant i València i una de les més meridionals del mediterrani.

Actualment els incendis forestals és l'amenaça més important que tenen a la serra ja que dificilment rebrota després d'un incendi fort. L'altre problema important és l'escassa producció de llavors fèrtils que no assegura una regeneració natural de l'espècie a mig termini. A més a més, el pastuaratge caprí de la serra fa malbé els plançons joves de teix, de aurons o marfulls que creixen a la serra.


Antigament, per la seua qualitat, la fusta de teix era extreta de la majoria dels nostres boscos per construir mecanismes (per exemple per als molins) o per a ser utilitzada per a la construcció per la seua duresa i resistència. Aquest fet va fer minvar les poblacions de teix per tota la peninsula. ibèrica. En 1808, Bartolomé Ribelles, un frare dominic hereu del moviment de la Il·lustració deixa el testimoniatge d'un bosc integrat per aquestos arbres a Bèrnia alhora que fa referència a una casa situada en el terme de Xaló construida amb fusta de teixos.
La Universitat de València ha realitzat estudis de caracterització genètica de les poblacions de teix de la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que s’han de considerar dues àrees de procedència de material de reproducció de teix: àrea ibèrica (província de Castelló i centre i nord de la província de València) i àrea bètica (província d’Alacant i sud de la província de València).

El teix és un arbre protegit, catalogat com a espècie vigilada al Cataleg Valencià de Flora Amenaçada. Els seus boscos són un habitat prioritari en la Directiva Habitats el que li ofereix una protecció de caràcter europeu.