Projecte Volcam 2010

Un altre any ABAI ha conseguit mitjançant el programa de voluntariat Volcam de la CAM una ajuda per a dur a endavant fins al 31 d'octubre un programa d'activitats de voluntariat ambiental. Aquest any el projecte s'anomena "Projecte per a la conservació de la biodiversitat dels boscos mediterranis" i pretén donar a conéixer i ajudar a la conservació dels boscos litorals mediterranis.

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant al blog específic http://abaivolcam.blogspot.com/. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

Les linies d'actuació principal del projecte són les següents:

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental
Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Publicació d'una guia sobre els boscos litorals mediterranis
Publicació pósters d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i creació d'una reserva de bosc mixt a la serra de Bèrnia
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals
Recuperació i millora 150 m d'una antiga senda
Col·locació d'un abeurador per a fauna
Instal·lació de caixes nius per a ocells

El Programa de Caixa del Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Aquest any és la tretzena edició d'aquest programa i l'octava vegada que ABAI rep aquesta ajuda. Si vols accedir a més informació del programa VOLCAM fes un clic sobre la imatge següent:

Voluntariat a la vall de Gallinera

La Fundació Fundem i ABAI ha creat un marc de col·laboració amb la finalitat de donar a conéixer mutuament les activitats que realitzem i crear una xarxa de voluntaris ambientals que quan voulguen puguen participar en les activitats medioambientals de les dos associacions. Una de les activitats properes a Benissa es la que durant aquesta primavera i estiu realitzarà Fundem a la propera Vall de Gallinera. Ací teniu la informació per si vos interessa participar:

Fundem inicia, en enguany 2010, un projecte dirigit a la gestió dels terrenys adquirits amb les aportacions dels socis-col·laboradors. L’objectiu d’aquesta activitat és detenir la degradació d’aquests espais, recuperar els seus nivells de biodiversitat, i contribuir al manteniment del paisatge tradicional. La bona acollida per part dels socis de les diferents jornades de poda i collita de cireres realitzades, i la necessitat gestionar de forma sostenible els terrenys adquirits, han segut els detonants per a iniciar el projecte de voluntariat ambiental i la creació de la Brigada de Voluntaris per la Naturalesa de Fundem, que actuarà a les parcel·les de la fundació en el Vall de Gallinera.

T'invitem a formar part de la Brigada de Voluntaris per la Naturalesa. Amb això col·laboraràs activament en la conservació i millora dels terrenys adquirits amb les aportacions dels socis, i a més:

- Tindràs l’oportunitat de realitzar activitats a l’aire lliure i visitar les parcel·les adquirides.
- Rebràs formació respecte a la gestió de terrenys agrícoles i forestals.
- Realitzaràs activitats pràctiques d’identificació espècies.
- Aprendràs mètodes per a la reconstrucció de murs de pedra seca.
- Podràs compartir experiències i conèixer altres socis i gent interessada en la conservació de la naturalesa.

Les sessions de treball de camp de la Brigada de Voluntaris es realitzaran els diumenges al matí. S’establiran 2 diumenges al mes per al desenrotllament d’aquestes activitats. Cada sessió de voluntariat tindrà una durada de 4 hores, iniciant-se a les 10:00 h i finalitzant a les 14:00 h. Després de la qual tindrà lloc un dinar gratuït per als voluntaris.

És necessària la inscripció i confirmar amb antelació l’assistència a les diferents sessions de treball de camp. L’assistència a les jornades de voluntariat (diumenge) s’haurà de confirmar el dimecres anterior per a poder realitzar les previsions adequades.

Primera sessió de voluntariat: diumenge 9 de maig.

-Lloc de trobada: la Vall de Gallinera, Benirrama (Bar La Roca), a les 10:00 h.
-Dinar: la Vall de Gallinera, Benissivà (Bar La Placeta).

Següents sessions de voluntariat:
- 16 de maig.
- 6 i 27 de juny.
- 4 i 18 de juliol.
- 8 i 22 d’agost.
- 5 i 19 de setembre.
- 3 i 17 d’octubre.

Material necessari per a assistir a les jornades de treball:
- Xerrac, tisores de podar (d’una o dues mans), guants, aixada, etc.
- Roba i calçat adequats.
- Gorra i/o crema per al sol.
- Aigua i esmorzar.
Desitjant comptar amb la teua col·laboració, rep una salutació ben cordial.
 
Per a col·laborar adreça't a:
Maria Josep Ripoll Berenguer
Coordinadora Jardí de l'Albarda
679 47 45 89
Fundació Enrique Montoliu (FUNDEM)
Pl. Mariano Benlliure, nº 5, pta. 29
46002 - Valencia
Tel. - Fax: 963 523 099
http://www.fundem.org/
fundem@fundem.org

Nius per a ocells

Una de les activitats que realitzem és la instal·lació de caixes nius per a ocells en les muntanyes públiques de la Malla Verda, la Solana i Bèrnia.  La finalitat d'aquestes caixes nius és facil·litar la reproducció d'ocells com el totestiu o capellà (Parus major), el papamosques (Muscicapa striata) o el xuït (Phylloscopus collybita) entre altres  com a mesura natural de lluita natural contra la plaga de la processionària. També d'aquesta manera contribuim a la conservació d'aquestes aus ja que moltes d'elles han de fer els seus nius en forats d'arbres i en l'actualitat degut als incendis forestals moltes d'elles tenen dificultat per a poder construir el seu niu al no trobar arbres adults.

És una satisfacció comprovar amb quanta cura han recobert aquest niu de molses

Per col·locar correctament el niu cal evitar el contacte directe amb l'arbre amb la finalitat d'evitar instrusions d'insectes o depredadors que podrien fer malbé el niu o els pardalets. També cal que el forat d'entrada i eixida mire cap al sud per protegir-se dels vents gèlids del nord i no entren directament al niu. Segons la forma del niu i la gràndaria del forat podrem seleccionar un tipus d'espècies o altres.

Caixa niu per a rates penades

Aquestes activitats es complementen amb altres d'educació ambiental als col·legis de Benissa junt amb els amics de SEO.

També conjuntament amb altres associacions conservacionistes s'ha publicat una xicoteta guia d'ocells.

Portada i contraportada de la guia

Interior de la guia

Memòria Volcam 2009

Durant la tardor i l'hivern del 2009 hem portat endevant el projecte abelles patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Ací vos presentem un resum dels resultats de les diverses activitats encara que trobareu tota la informació completa al blog http://www.abaivolcam.blogspot.com/

Una de les primeres activitats va ser la publicació del conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre  Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 9 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam

Per descàrregar el conte feu clic ací

Altra activitat va ser la construcció d'una estació pol·linitzadora a l'ombria de Bèrnia. Amb aquesta última són ja tres estacions en les que ABAI ha conseguit intal·lar a Bèrnia. L'objectiu principal de les estación és facilitar l'assentament d'abelles a la serra amb la finalitat de millorar la producció de llavors de les plantes i augmentar així la taxa de regeneració de la serra.

Finalment realitzaren unes xarrades didàctiques als col·legis de Benissa per explicar la funció ecològica que tenien les abelles i repartir els contes.

Algunes notes de premsa al respecte....

Encontre voluntariat ambiental

El proper dia 22 de novembre tindrá lloc el XIV Encontre de voluntariat ambiental del programa Volcam de la CAM. En aquest encontre cada grup exposa a la resta de grups els seus treballs i projectes i s'intercanvien idees i informació.

Aquest any com a novetat l'intercanvi no és presencial sinó que és realitzara via web mitjançant l'espai CAM ON. Per poder participar i veure els projectes que ja comencen a estar publicats has d'entrar al següent enllaç: http://www.tucamon.es/grupo/xiv-encuentro-volcam . A continuació pots veure la presentació del nostre projecte (encara que hi ha algunes diapos que no es veuen be les fotos")

Conte l'eixam

Després de dos mesos de treball us presentem el conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre d'escola Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 8 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam by abaivol

Per descàrregar el conte feu clic ací

Problemes en el correu

Per no sé quina raó el nostre correu de yahoo ha deixat d'admetre els missatges d'entrada. Si voleu contactar amb nosaltres de moment serà millor que utilitzeu el correu

abaivol@gmail.com

Perdoneu l'imprevist!!!!!!

Pareix ser que el correu de yahoo ja no accepta el domini ".com" i cal ara escriure ".es"

El nou correu queda així abaivol@yahoo.es encara que el de Gmail també es pot fer servir

Ecologia de les abelles

Taxonomía:

Classe :Insectes

Ordre:Himenópteros

Familia: Àpids

Gènere: Apis

Espècie: Apis mellifica subsp. iberiensis Engel 1999

Característiques de les castes:
Obrera:
Cistelles del pol·len (anomenades corbícules) darrere les potes, glàndules de la cera i agulló serrat
De 30.000 a 70.000 per colònia
Funció: netejadores (primers 6 dies de vida). Produeixen i alimenten a la reina i a les larves amb galea reial. Produeixen cera per a la construcció i reparació dels bucs. Guardianes, defensa de la colònia. Exploradores, busquen fonts d'aliment i li ho comuniquen a les altres. Recol·lecten néctar, pol·len de les flors i aigua. Viuen 30 o 40 dies a la primavera i uns 190 a l'hivern (hivernada)
Reina: Abdomen allargat amb bandes, agulló llis (només ho utilitza contra altres reines)
Una per colònia
Funció: Posada d'ous (fins a un màxim de 2.000 a 3.000 diaris) Cohesió de la colònia. Viuen fins a 5 anys.
Abellot o vagarro: tene major grandària que les obreres, ulls grans, plomall al final de l'abdomen i sense fibló.
De 600 a 700 per colònia
Funció: Fecundació de la reina a la primavera. Viuen de febrer a setembre, quan arriben els freds són expulsats de la colònia i moren.
Estructura de la colònia:
Està formada per làmines de cera paral·leles, en les cares de la qual es troben les cel·les hexagonals. La zona de posada de la reina és la zona central dels panals, en els quals es pot observar cadascuna de les fases del desenvolupament de les abelles, envoltant a aquesta zona trobem les reserves de pol·len que són cúmuls d'aquest de diversos colors (grocs, taronges o marrons) en l'interior de les cel·les i envoltant al pol·len les reserves de mel, que es veu brillar en el fons de les cel·les quan no està madura i que es tapa per un opérculo de cera quan ja està preparada per al seu magatzematge.

Eixams per a salvar l'ós i gall salvatge cantàbric

L'ONG Fapas porta endavant un projecte per afavorir a l’ós cantàbric i al gall salvatge o “urugallo” (Tetrao urogallus) mitjançant la distribució i utilització d’eixams. Fapas confirma científicament l’eficiència pol•linitzadora de l’abella sobre un recurs tan valiòs per a l’ós i el gall salvetge com la nabinera o “arándano” (Vaccinium myrtillus). Els estudis de fructificació realitzats constaten un augment de la producció de fruits de la nabinera en un 80% en aquells llocs més pròxims a eixams d’abelles mentre que la taxa disminueix a mesura que els exemplars de nabinera estaven més lluny de l’eixam.

El projecte s'ha dut a terme mitjançant acords de custòdia del territori en les zones de muntanya de Asturies, Palencia i León. En total s'han realitzat vora 70 assentaments o "estacions de pol·linització" on s'han ubicat quai mig miler d'eixams.

+ informació clica aci:

La funcióecològica de les abelles

La coevolució de flora i els insectes, ha permés progressivament, que les flors adapten les seves formes, els seus colors, els seus olors i també la seva oferta de pol·len i néctar per a captar l'atenció de certs insectes. Aquests insectes obtenien la seva ració d'aliment i s'impregnaven dels grans de pol·len de la flor visitada i, de forma involuntària, ho anaven dipositant en altra flor, bé de la mateixa planta o d'una altra de la mateixa espècie.

De tots els insectes, els himenòpters, representats per les abelles i les vespes és el grup insectívor més important en la seva tasca pol·linitzadora. D'aquesta manera, col·laboren a millorar el rendiment dels cultius i de la producció vegetal en general contribuint a la millora de la biodiversitat. Diferents estudis han demostrat l'increment de producció i qualitat dels fruits després de ser pol·linitzats per les abelles. En les zones de clima temperat s'ha estimat que el 70-95% dels insectes pol·linitzadoes són himenòpters on les abelles de la mel podem ser les encarregades d’entre el el 60-95% de la pol·linització.

El transport del pol·len, des de les anteres d'una flor fins a l'estigma d'altra distinta, exercit per certs insectes, es denomina pol·linització croada. El fet que el pol·len d'una flor d'una planta, pol·linitze la flor d'altra planta diferent, augmenta la diversitat genètica de l'espècie i és vital per a la seva supervivència. La pol·linització croada produeix llavors més vigoroses i fruits de millor qualitat.

Els insectes van desenvolupar mecanismes més eficaços per a recollir el néctar i el pol·len, mentre que al mateix temps millorava la producció de llavors i la difusió de les plantes que polinitzaven. Les plantes fan sorgir de les seves flors determinades olors per a atreure a determinats insectes. També han generat mecanismes per a fer coincidir la floració i la vida activa dels insectes. Han modelat la forma de les flors per a facilitar l'accés dels insectes als nectaris. També els colors, sobretot en els pètals, són centre d'atracció i, de vegades, ofereixen senyals perquè els insectes localitzen ràpidament els nectaris. L'evolució, en aquest sentit, ha permès que s'arribe a casos sorprenents on la flor imita la forma de l'insecte, o on imita l'olor de les feromonas de la seva pol·linitzador específic. Les relacions entre els insectes i les plantes que polinitzen han arribat a, en certs casos, un alt grau d'especialització que alhora implica una dependència extrema: si desapareix l'insecte, la planta no és pol·linitzada, no produeix llavors i també desapareix. S'han generat també estratègies per a afavorir la pol·linització croada.

Pintura rupestre (9000 a.C) que reprenta la recol·lecció de mel a la cova de l'Aranya a Bicorp (València)

Les abelles tenen dues qualitats primordials per a aconseguir l'èxit en aquesta funció:

• visiten moltes flors per unitat de temps i
• mostren una gran fidelitat a l'espècie de planta a la qual es dirigeixen en cada vol.

Els pol·linitzadors són habitants estratègics dels ecosistemes i podem considerar que se situen en la base de la piràmide ecològica, donada la seva capacitat de perpetuar la coberta vegetal. Si les poblacions de pol·linitzadors disminueixen per qualsevol causa, també ho faran moltes plantes, fruits i llavors que són consumides per altres insectes, aus, mamífers o altres animals. El resultat possible, que s'ha constatat en alguns casos, és una reacció en cadena que disminueix la biodiversitat i provoca un decaïment general de l'ecosistema. Protegir als insectes pol·linizatdors, entre els quals el més emblemàtic és l'abella melífera, és sinònim de protegir el mitjà natural i garanteix la viabilitat de molts dels recursos agraris i ramaders.