17 de set. 2010

Els teixos a Bèrnia

A Bèrnia hi sobreviuen al voltant d'una dotzena de teixos situats en dos poblacions al terme de Xaló i Benissa. El teix (Taxus baccata) és un arbre perennifoli dioic. Això vol dir que estan separats els òrgans reproductius per la qual cosa trobarem arbres masculins i arbres femenins. El teixos de Bèrnia s'instal·len a l'obac de la cresta, buscant les zones més ombrívoles, sobre sòls pedregosos i cantalars que han ajudat a salvar-se dels incendis.

Les fulles del teix semblen les d'un avet. Mesuren de 10 a 30 mm, disposades en dos fileres oposades i de color verd oscur. Els fruits són en forma de baia, amb un color roig intens. Les rames sovint es disposen de manera horitzontal des del tronc.

El tronc de color marró creix erecte i pot arribar a una alçada de 15 o 20 metres. L'escorça és molt fina i el creixement de tot l'arbre és molt lent encara que un exemplar pot viure fins a 1500 anys.
La seva distribució mundial abarca quasi tota Europa i part del nord d'Africa. Al Pais Valencià s'han censat quasi 6600 exemplars repartits en 42 teixeres. La majoria dels exemplars es localitzen a la provincia de Castelló. A la provincia d'Alacant únicament és localitzen 10 localitats que sumen al voltant de 400 exemplars. La població de Bèrnia representa la distribució més oriental de l'espècie a la provincia d'Alacant i València i una de les més meridionals del mediterrani.

Actualment els incendis forestals és l'amenaça més important que tenen a la serra ja que dificilment rebrota després d'un incendi fort. L'altre problema important és l'escassa producció de llavors fèrtils que no assegura una regeneració natural de l'espècie a mig termini. A més a més, el pastuaratge caprí de la serra fa malbé els plançons joves de teix, de aurons o marfulls que creixen a la serra.


Antigament, per la seua qualitat, la fusta de teix era extreta de la majoria dels nostres boscos per construir mecanismes (per exemple per als molins) o per a ser utilitzada per a la construcció per la seua duresa i resistència. Aquest fet va fer minvar les poblacions de teix per tota la peninsula. ibèrica. En 1808, Bartolomé Ribelles, un frare dominic hereu del moviment de la Il·lustració deixa el testimoniatge d'un bosc integrat per aquestos arbres a Bèrnia alhora que fa referència a una casa situada en el terme de Xaló construida amb fusta de teixos.
La Universitat de València ha realitzat estudis de caracterització genètica de les poblacions de teix de la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que s’han de considerar dues àrees de procedència de material de reproducció de teix: àrea ibèrica (província de Castelló i centre i nord de la província de València) i àrea bètica (província d’Alacant i sud de la província de València).

El teix és un arbre protegit, catalogat com a espècie vigilada al Cataleg Valencià de Flora Amenaçada. Els seus boscos són un habitat prioritari en la Directiva Habitats el que li ofereix una protecció de caràcter europeu.

Cap comentari:

Publica un comentari