L'aladern de fulla ampla

L’aladern de fulla ampla és un arbust perennifoli que creix en les zones més ombrívoles i humides de les serres. A diferència de molts altres arbustos que tenen les fulles petites i dures per evitar perdre massa aigua durant la transpiració foliar, l’aladern presenta fulles relativament amples i flexibles. Això s’explica perquè aquesta espècie és un relicte que formava part dels boscos humits de laurisilva tropicals que en altres temps es desenvolupaven per aquestes latituds.

Les fulles que són dentades tenen formes desde ovalades fins a formes elíptiques el que ha provocat que alguns consideren aquestes formes extremes una altra espècie o subespècie (Phillyrea media o Phillyrea latifolia subsp media). Les flors són molt petites de color blanc verdòs. En canvi els fruits en forma de petita baia són més visibles i de color negre o blau fosc.

La seva distribució mundial ocupa la part occidental del Mediterrani. Al Pais Valencià es distribuieix per les tres províncies sent més abundant cap a les serres de Castelló i València. A la província d'Alacant únicament apareix puntualment  a les serres litorals del nord de la província.

L’aladern és una espècie que resulta molt rara a les nostres serres de la Marina. La quantitat d’individuus es poden contar quasi amb les mans a cada indret. A la serra de Bèrnia creix aferrada a indrets ombrívols i rocosos i probablement no superen els 20 exemplars. Molts dels peus són vells i produeixen poques llavors que no germinen perquè no troben el substrat adequat. Caldria reforçar aquestes petites poblacions amb la recollida in situ de les llavors per germinar-les i després plantar-les en la muntanya. També seria una espècie a tenir en compte en jardineria acompanyant el marfull o la murta que comencen a estar presents en els nostres parcs i jardins.

Exemplar amb fruits

La mantellina de Bèrnia

Tothom sap que les pluges, anomenades precipitacions verticals, són la principal font d’aigua per a les plantes i animals dels nostres ecosistemes. També sabem que les grans masses de vegetació atrauen les masses d’aire humides per l’efecte de l’evapotranspiració i que algunes plantes podien condensar i aprofitar la humitat relativa com a nova font d’aigua. Però quina importància té aquestes fenòmens sobre la vegetació natural?

A les serres litorals del País Valencià es produieix un fenòmen atmosfèric molt interessant que és la formació de boira per advecció i de boira orogràfica. A Bèrnia aquest fenomen és ben conegut durant molts dies de l’any i ha donat nom algunes dites en el refraner popular que es repeteixen en moltes de les localitats on ocorre aquest fenòmen:

“Quan Bèrnia es posa la mantellina i el Montgó el capot, aigua a la marina”

“Si Bèrnia duu capell... pica espart i fes cordell”

Coetes (Ruscus aculeatus)
a l'estret de Cardos

 Aquesta “mantellina” de boira es produeix quan les masses humides que venen del mar es veuen forçades a remuntar la serra i les gotes en suspensió es refreden i condensen en forma de boira, que al sobrepassar el cim cau en forma de “cascada” fins que torna a formar-se vapor d’agua. Durant aquest procès la vegetació capta una mica d’aigua en les fulles (com si fos una rosada), disminueixen les perdues per evaporació i refresca l’ambient i el sòl. Aquesta pluja “extra” es coneix com a criptoprecipitacions o pluges horitzontals. Aquest fenòmen explicaria en gran part la existència en el cim de la serra de Bèrnia d’algunes espècies que necessiten ambient molt frescos com l’aladern ample, el llorer, el marfull, el galzerà o coetes (nom polular a Pinos) o la corona de rei. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM va donar valors a aquestes precipitacions ocultes mitjançant la instal·lació de captadors de boira que poden mesurar la quantitat de boira que és pot recollir en un m². El resultats obtinguts en les 9 estacions  confirmen que les precipitacions horitzonals (boires) superen les precipitacions verticals (pluges) i que aquestos valors a vegades suposen valors tres vegades superiors als marcats pels pluviòmetres.

Els valors obtinguts a Bèrnia durant l’any 2006 mostren valors de precipitació vertical i horitzontals similars al voltant dels 550 litres/m²/any que difereixen amb els del Montgó on s’obtenen 700 mm de pluja i 2600 litres/m²/any de boira. Aquests valors baixos de boira a Bèrnia en comparació a les altres relacions no són definitius perquè caldria saber que ha passat la resta d’anys o si ha hagut una incorrecta instal·lació, ubicació o orientació del captador de Bèrnia. No obstant i com a conclusió, el que està clar es que les precipitacions verticals són una font important per a la captació d’aigua.

Cartell didàctic arbres de Bèrnia

Després de dos mesos de treball i alguna que altra excursió per Bèrnia per fer les fotografies vos presentem el cartell didàctic sobre els arbres i arbrets de la serra de Bèrnia. Hem inclòs en el cartell aquelles espècies de port arbori (Macrofaneròfits) que formen part de la biodiversitat dels nostres boscos. També hem inclòs aquells arbustos (Nanofaneròfits) que encara que tenen alçades inferiors als 2 metres, podem arribar a una alçada superior i ha tindre l'aspecte d'un xicotet arbret. Evidentment no s'ha pogut posar totes les espècies que haguessim volgut per falta d'espai per la qual cosa no apareixen algunes espècies més pròpies de cultius com l'ametler, el garrofer o l'olivera/ullastre. També trobem a faltar altres espècies com el pi ver, la murta, el xop negre o els salzes que per exemple podem trobar a les Fonts de l'Algar.

cartell2010 (resolució alta) by abaivol

Els cartells seran repartits per centres educatius de la contrada, centres culturals i associacions. Si estas interessat en tenir-ne un envia'ns un mail a abaivol@yahoo.es

Projecte Volcam 2011

Voluntariat per a la conservació de la biodiversitat dels boscos

Amb aquest nom vos presentem el projecte que ha segut seleccionat per la Caixa d'estalvis del Mediterrani (CAM) dins del programa VOLCAM de les Obres socials d'aquesta entitat. El projecte suposa una continuació a les tasques que vàrem iniciar l'any passat.

Aquest any com a innovació anem a construir dos petits abeuradors per a fauna terrestre que siguen autosuficients, és a dir, siga autoregulable l'aigua que puguen consumir els animals i l'emplenament del dipòsit es realitze de manera natural sense necessitat d'aportacions hídriques externes.

Activitats divulgatives, de formació i d'educació ambiental

Divulgació del projecte (internet, premsa, ràdio...)
Manteniment del blog Volcam 2010
Formació dels voluntaris (reunions, eixidies didáctiques...)
Reedició cartell d'arbres i arbrets de la serra de Bèrnia

Activitats de conservació i protecció del medi
Plantació d'arbres i consolidació de la reserva de bosc mixt creada a la serra de Bèrnia
Neteja d'abancalaments i treballs selvícoles de prevenció contra incendis forestals

Creació de dos abeuradors autosufucuents per a fauna
Manteniment de la reserva (reg i treballs culturals)
Instal·lació de caixes nius per a ocells

A l'igual que l'any passat, tota la informació sobre les diverses activitats, el calendari, la formació i participació dels voluntaris l'anirem col·locant a aquestl blog. Des d'ací et convidem a participar sense cap tipus de compromís. Si estàs interessat en col·laborar o rebre informació al respecte envia un correu a abaivol@yahoo.es

El Programa de Caixa del Mediterrani (CAM) de voluntariat ambiental, VOLCAM pretén donar suport les diferents iniciatives concretes de les ONGs i les associacions dedicades a la protecció del medi ambient, assolint, d'una banda, un benefici per a la societat en el seu conjunt al preservar la naturalesa així com el mitjà rural i urbà; i fomentant i donant suport la labor dels centenars de voluntaris que dediquen el seu temps i els seus coneixements a contribuir a un desenvolupament sostenible. Aquest any és la tretzena edició d'aquest programa i l'octava vegada que ABAI rep aquesta ajuda. Si vols accedir a més informació del programa VOLCAM fes un clic sobre la imatge següent:

El temps a Bèrnia

La xarxa d'estacions meteorològiques del Pais Valèncià ens ofereix les dades climatològiques més rellevants com la temperatura, la precipitació, la humitat relativa, la pressió atmosfèrica i les dades relatives al vent. Més estranyes són les estacions que a més de les dades anteriors ens proporcionen la radiació solar, els sòlids en suspensió, captació de boira o les dades relatives a la contaminació atmosfèrica com l'ozò, el CO2, etc.  La majoria de les estacions es localitzen en zones urbanes com per exemple Benissa, Xaló, Callosa d'En Sarrià o Altea i ens proporcionen series climàtològiques almenys desde 1960 (cal tenir un mínim de 30 anys per obtenir dades més o menys "significatives").

Quan es realitzen estudis climatològics a les zones forestals (per exemple per a repoblacions forestals) manquen dades in situ per la qual es fa necessari interpolar les dades de les estacions més pròximes aplicant diferents gradients de temperatura i precipitació en funció de l'altura. Un gradient mitjà de temperatura utilitzat al pujar en altitud seria de -0.5 a -1.0 ºC cada 100 metres. Aquest gradient varia al llarg de l'any perquè influeixen altres factors com la humitat relativa, la proximitat al mar i ja no parlem si durant un període es produeixen inversions tèrmiques per la qual cosa sovint ens poden dur a errades.

Afortunadament desde finals del 2008 el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAMET) va instal·lar una estació a 850 metres d'altitud a Bèrnia anomenada Torre meteorològica de Benissa tot i que no es troba al nostre terme municipal. Des d'alli podem consultar cada hora les dades actuals:

I el resum de dades setmanals:

I gràfics de temperatura-humitat de la darrera setmana:

Una "curiositat": fixeu-se com els dies amb menys humitat relativa el constrast entre el dia i la nit és major, és a dir, hi ha més amplitud tèrmica

Els teixos a Bèrnia

A Bèrnia hi sobreviuen al voltant d'una dotzena de teixos situats en dos poblacions al terme de Xaló i Benissa. El teix (Taxus baccata) és un arbre perennifoli dioic. Això vol dir que estan separats els òrgans reproductius per la qual cosa trobarem arbres masculins i arbres femenins. El teixos de Bèrnia s'instal·len a l'obac de la cresta, buscant les zones més ombrívoles, sobre sòls pedregosos i cantalars que han ajudat a salvar-se dels incendis.

Les fulles del teix semblen les d'un avet. Mesuren de 10 a 30 mm, disposades en dos fileres oposades i de color verd oscur. Els fruits són en forma de baia, amb un color roig intens. Les rames sovint es disposen de manera horitzontal des del tronc.

El tronc de color marró creix erecte i pot arribar a una alçada de 15 o 20 metres. L'escorça és molt fina i el creixement de tot l'arbre és molt lent encara que un exemplar pot viure fins a 1500 anys.
La seva distribució mundial abarca quasi tota Europa i part del nord d'Africa. Al Pais Valencià s'han censat quasi 6600 exemplars repartits en 42 teixeres. La majoria dels exemplars es localitzen a la provincia de Castelló. A la provincia d'Alacant únicament és localitzen 10 localitats que sumen al voltant de 400 exemplars. La població de Bèrnia representa la distribució més oriental de l'espècie a la provincia d'Alacant i València i una de les més meridionals del mediterrani.

Actualment els incendis forestals és l'amenaça més important que tenen a la serra ja que dificilment rebrota després d'un incendi fort. L'altre problema important és l'escassa producció de llavors fèrtils que no assegura una regeneració natural de l'espècie a mig termini. A més a més, el pastuaratge caprí de la serra fa malbé els plançons joves de teix, de aurons o marfulls que creixen a la serra.

Antigament, per la seua qualitat, la fusta de teix era extreta de la majoria dels nostres boscos per construir mecanismes (per exemple per als molins) o per a ser utilitzada per a la construcció per la seua duresa i resistència. Aquest fet va fer minvar les poblacions de teix per tota la peninsula. ibèrica. En 1808, Bartolomé Ribelles, un frare dominic hereu del moviment de la Il·lustració deixa el testimoniatge d'un bosc integrat per aquestos arbres a Bèrnia alhora que fa referència a una casa situada en el terme de Xaló construida amb fusta de teixos.

La Universitat de València ha realitzat estudis de caracterització genètica de les poblacions de teix de la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que s’han de considerar dues àrees de procedència de material de reproducció de teix: àrea ibèrica (província de Castelló i centre i nord de la província de València) i àrea bètica (província d’Alacant i sud de la província de València).

El teix és un arbre protegit, catalogat com a espècie vigilada al Cataleg Valencià de Flora Amenaçada. Els seus boscos són un habitat prioritari en la Directiva Habitats el que li ofereix una protecció de caràcter europeu.

El roure valencià

El roure valencià o gal·ler (Quercus faginea subsp. faginea) és un arbre de la familia de les carrasques, alzines o el coscoll. Creix a l'est, centre i sud de la península i al País Valencià és molt escàs tinguent les millors poblacions a l'Alcalaten, l'Alt Maestrat i els Ports. Les formacions de roure valencià a Alacant són encara més rares. Resten xicotetes formacions a l'ombria de la Font Roja, el Montcabrer, Aitana o el Benicadell.

El "roure pare" de Bèrnia

Els gal·ler és un arbre exigent amb l'aigua per la qual cosa la seva presència a la Marina Alta, i en particular a la serra Bèrnia pot considerar-se com a excepcional. Aquest fet incrementa encara més el valor ecològic i fitogeogràfic que te la serra de Bèrnia.

El gal·ler és un arbre marcescent, el que significa que fins que no ixen les noves fulles de la primavera no cauen les fulles seques de l'any anterior. Aquest arbre rarament supera els 15 metres. Les fulles paregudes a la carrasca, són més llargues i grans i amb un color verd més intens que l'anterior. El fruit és la bellota que madura de setembre a octubre.

Flors masculines

El corner (Amelanchier ovalis)

Amelanchier ovalis (Fam.: ROSACEAE)

La guillomera o corner és un xicotet arbret de fulla caduca que pot arribar als 3 metres d'alçada. Creix a les ombries de les serres més elevades de la marina, sent més freqüent cap a les serres de l'interior (per exemple no trobarem aquesta espècie al Montgó). A Bèrnia és localitza sobretot als clavills de les penyes i les vessants pedregoses de la cara nord. No és una espècie massa abundant encara que pot observar-se per tota la serra. Potencialment forma roglets poc densos on l'acompanyarien diverses espècies de roses silvestres, l'esbartzer i el cirerer de pastor o garguller.

Aquest arbret és caducifoli. En pimavera ixen les flors blanques i les fulles de color verd clar. El fruit del tamany d'un pèsol madura a finals de l'estiu i té un color entre blau i negre. A l'igual que moltes plantes de la familia de rosàcies en cas d'incendi solen rebrotar desde l'arrel.

Les formacions boscoses de la serra de Bèrnia

Quan pensem en el bosc mediterrani, a la majoria ens ve la imatge de les pinades de pi blanc que creixen de manera més o menys extensa per les serres de la Marina. Però si fossin capaços de disminuir l'escala geogràfica de manera que puguerem diferenciar les diferens condicions climàtiques, edafolòfiques, geològiques i geogràfiques observariem que per a cada lloc podriem trobar, almenys sobre el paper, un tipus de bosc mediterrani diferent.

La serra de Bèrnia, per les seues particularitats geogràfiques i ecològiques (orientació, desnivell, substrat ...) potencialment és una zona on podriem observar tota aquesta varietat de formacions boscoses, que tot i que anem a intentar diferenciar-les, no tenen límits definits, de manera que sovint les formacions es presenten mesclades entre si.

El paisatge vegetal actual, és el fruit de les transformacions que durant segles ha realitzat l'esser humà des de que produeix i consumeix recursos de manera extensiva al nostre territori. En l’actualitat únicament resten xicotets rodals d’aquesta diversitat de formacions boscoses i en alguns casos la única presència d’una determinada espècie ens pot fer intuir la presència d’una determinada comunitat vegetal. És per això que a banda del material vegetal in situ observat i de la pertinent bibliografía consultada, a més a més hem de fer un exercici d’imaginació tot i que s’assente sobre una base científica.

Les formacions boscoses que presenta la serra de Bèrnia i les seus voltants serien.

Les pinedes de pi blanc

És la formació boscosa més extensa a totes les serres i a la serra de Bèrnia. Present en totes les serres, de manera potencial únicament sobreviuria en l’actualitat a la costa de Benissa, Calp o Altea on s’observen precipitacions inferiors als 400 mm i en conseqüència no pot arribar a establir-se la carrasca. La proliferació de les pinedes ha estat favorida per l’aprofitament que s’ha fet en èpoques anteriors de la resta d’espècies però també per l’alt index de germinació que presenta el Pinus halepensis després dels incens forestals. Alguns autors consideren a les pinedes de pi blanc, no com a boscos amb una identitat pròpia, sinó com a formacions que formen part del matollar mediterrani. Aquestes formacions en un principi estan formades per diferents espècies arbustives (Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Rhamnus sp. pl., Cistus sp. pl., Ulex parvifloris...) que poc a poc van convertint-se en una massa forestal monoespecífica de Pinus halepensis, que quan arriba a densitats elevades no deixa créixer quasi vegetació al seu sotabosc.

Els carrascars

Associació: Rubio longifoliae-Quercetun rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1982

A la serra de Bèrnia existeixen xicotets rodals de carrasques a les cases de Bèrnia, al camí de la Pedrissa o a la vessant sud. Aquest bosc hauria d’extendre’s per la major part del territori, substituint les formacions de pi blanc. L’associació té com a espècie prioritaria la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) a la qual l’acompanyen algunes enfiladisses com la Rubia peregrina (rapallengua), Smilax aspera o Clematis flammula. A l’ombria de la serra de Bèrnia, de la serra del Ferrer i part de l’Oltà la formació s’enriqueix amb elements florístics més exigents en humitat com Fraxinus ornus (fleix), Viburnum tinus (marfull) o Pistacia terebinthus (cornicabra).

Els xicotets boscos lauriloides
Associació: Viburno-Fraxinetum orni Costa, Pérez Badia & Soriano 1995

En els enclavament més ombrívols de la serra de Bèrnia com l’estret de Cardos, dels Bandolers o en les escletxes o repises més ombrívoles de la cresta creix un tipus de vegetació relicta dels boscos subtropicals que en la antiguitat dominaven una part de la península. Les espècies d’aquesta formació a la serra de Bèrnia estan formades per Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Ruscus aculeatus, Laurus nobilis i Phillyrea latifolia. Tot i la presència de totes les espècies a Bèrnia, les dos últimes són molt escasses i no es localitzen juntes a priori en el mateix lloc. Aquestes formacions es situen en llocs inaccessibles el que dificulta el seu estudi.

El s boscos de gal·lers
Ass.: Fraxino orni-Quercetun fagineae Rivas Goday & Rigual 1960

És una de les formacions boscoses més rares de la comarca. Al litoral de la comarca sols queden testimonis en una zona de l’ombria de Bèrnia, mentre que a l’interior on també és escassa la seva representació trobar-se un xicotet rodal a la Vall de Gallinera i alguns exemplars dispersos per Laguar. A la serra de Bèrnia aquest bosc de roures valencians o gal•ler (Quercus faginea subsp. faginea) es desenvolupa a l’ombria de la serra però sobre sòls relativament profunds. Altres espècies presents d’aquesta comunitat son Fraxinus ornus, Acer granatense i Amelanchier ovalis molt més abundants que el gal•ler i que es mesclen en les altres comunitats vegetals.

El roure valencià es diferencia de la carrasca perquè té un color verd més clar mentre

que la carrasca té un color verd-grisenc.

Bosquets de teixos

A la serra de Bèrnia existeixen almenys un dotzena de teixos adults que creixen a l’obac de la cara nord de la serra de Bèrnia, al peu de la seva cresta. La seva extensió devia ser en l’antiguitat un poc més extensa a la serra però l’aprofitament de la seua fusta i els incendis ham minvat considerablement la seua població. Potencialment formen petits rodals, oberts, no molt densos on sovint l’acompanyen a banda d’espècies de la comunitat anterior la savina negral (Juniperis phoenicea subsp. phoenicea)

Bosquets de savina negral
Ass.: Rhamno lycioidis-Juniperetum phoeniceae Rivas Mástinez & G López 1978
Chamaeropo-Juniperetun phoeniceae Rivas Martínez 1989

A les parts més altes de la serra de Bèrnia, sobre les roques, vessants abruptes i crestes, sobre un substrat xeròfil, creixen xicotets rodals de savina negral (Juniperus phoenicea). La savina és un arbust que pot arribar a tindre un port arbori encara que a Bèrnia per l’efecte del vent rarament aconsegueixen un talla elevada. A la serra de Bèrnia, just a l’estrat inferior de les savines i per dalt del límit altitudinal de les cistàcies (Cistus albidus i Cistus monspeliensis) apareixen rodals relativament densos de ginebre (Juniperus oxycedrus)

Les omedes i boscos de ribera

No existeixen boscos de ribera ben estructurats al voltant de la serra de Bèrnia si exceptuem alguns trams del riu Algar o el riu Xaló on apareixen alguns rodals de xops (Populus nigra i Populus alba) acompanyats d’alguns salzes (Salix atrocinerea i Salix angustifolia). A Benissa podríem trobar rodals d’aquesta formació al barranc del Quisi on encara resten alguns salzes, però l’hàbitat ha estat força alterat i a l’igual que passa en la resta de rius de la comarca les espècies han estat substituïdes per formacions monoespecífiques d’Arundo donax. Les omedes creixen associades a la franja més externa de la xarxa fluvial. No onstant en zones de muntanya o en abancalaments abandonats, lligats a comes humides o fonts temporals apareixen xicotets rodals d’oms (Ulmus minor). Malauradament aquestes formacions estan en regressió degut a l’atac d’un fong pel que resulta cada vegada més difícil observar aquestes formacions.

La microreserva d'ABAI

L’any 2006 va ser anunciada l'aprovació per a que formara part de la xarxa de microreserves la microreserva de flora anomenada “Cases de Cantal” (Resolució de 21 de juliol de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge) i declarada finalment el mes de maig de 2010. (ORDRE 11/2010, de 26 de maig, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es declaren 11 microreserves de flora a la província d’Alacant.

Aquesta nova microreserva assegura la protecció d'una xicoteta part de las serra de Bèrnia i és propietat de l’Associació Benissenca Anti-Incendis (ABAI). Les microreserves de flora són xicotets espais protegits (inferiors a 20 hectàrees) representatius de la flora rara, endèmica o amenaçada del País Valencià.

Vessant on s'ubica la microreserva "casa de Cantal"

LES DADES DE LA MICRORESERVA SÓN AQUESTES:

Límits: la microreserva correspon a la totalitat de la parcel·la cadastral 161 del polígon 52 del terme municipal de Benissa.

Superfície projectada: 3,80 ha
Terme municipal: Benissa
Titularitat: Associació Benissera Antiincendis


Espècies prioritàries: Kundmannia sícula i Narcissus assoanus.
Unitats de vegetació prioritàries: Matolls termomediterranis i preestèpics, Querco-Pistacietum lentisci (codi Natura 2000: 5330).
Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea,Teucrio-Brachypodietum retusi (codi Natura 2000: 6220*)


Pla de gestió
Actuacions de conservació:
Establiment d’un cartell informatiu amb recomanacions.
Recol·lecció periòdica de llavors de les espècies prioritàries i
depòsit en banc de germoplasma.
Seguiment de l’evolució de la vegetació.
Reforç poblacional d’espècies pròpies dels hàbitats d’interés.


Limitacions d’ús:
En el cas que se sol·licite l’ús del terreny per a una activitat tradicional de pasturatge, poden establir-se mesures específiques per a evitar o reduir l’impacte sobre la vegetació o les espècies de major
interés.
Queda prohibida la realització d’aprofitaments fusters.
No poden realitzar-se aclarides o tasques silvícoles dins de la microreserva, exceptuats els casos següents:


a) Programació de tasques de manteniment del matoll a la zona, amb eliminació selectiva i progressiva dels peus menys desenvolupats dels pins, evitant l’alteració del perfil del sòl i de la vegetació ja consolidada.


b) Extraccions per motius fitosanitaris o per a evitar danys per caiguda sobre les persones o les poblacions d’espècies protegides o amenaçades.


c) Aclarides de la pineda postincendi, en el cas que la zona patisca incendis forestals. Aquestes aclarides han de constar d’un programa específic multianual.

També podem trobar en la part superior xicotets rodals de formacions de Juniperus phoenicia, restes de boscos caducifolis mediterranis ( amb Fraxinus ornus, Acer opalus subsp, granatense, Amelanchier ovalis, Pistacia terebinthus). La màquia i brolla està formada per formacions típiques mediterrànies del termomediterrani i mesomediterrani enrequida amb espècies d’orquidies com Aceras antropophorum, Ophrys arnoldii...

Aceras antopophorum

Orchis olbiensis

En nombre total de microreserves a la ombria de Bèrnia és de 4 (Arc de Bèrnia, Forat de Bèrnia, Cases de cantal i Ombria de Bèrnia) totes de titularitat privada, mentre que si tenim en compte tot el sistema muntanyòs de la serra de Bèrnia fins al Morro de Toix caldria afegir les microreserves Coll de Faixuc, El Mascarat i Morro de Toix.