22 de juny 2009

L'estació apícola pol·linitzadora

L’estació pol·linitzadora és la col·locació en un medi forestal d’un conjunt de bucs per abelles (normalment sis unitats) anomenats “nius per a insectes pol·linitzadors” (NIP). Aquestos nius estan fabricats de fusta formant una figura hexagonal o de manera tradicional amb abellatge (Hyparrhenia hirta). La capacitat aproximada d’aquestos nius és de 20 litres. En la part superior tenen una caputxa que protegeix el niu de l’aigua i alhora aquesta s’aprofita per a emplenar un tassonet de fang col·locat baix d’aquesta teuladeta per a que les abelles puguen beure.


Abans de la instal·lació cal realitzar un desbrossament de l’àrea i podar els arbres pròxims per facilitar el vol de les abelles, evitar qualsevol tipus d’ombra a l’hivern i evitar que en cas d’incendi es creme l’estació. La col·locació dels nius es realitza sobre una perxa situada aproximadament a 2 metres del terra per evitar a possibles depredadors, en orientació sud amb la finalitat d’augmentar les hores de llum i a l’abric dels vents dominants, especialment del Nord. També és necessari que puguen disposar d’algun punt d’aigua pròxim o crear-lo artificialment.


Per a que una abella reina i el seu seguici d’obreres s’instal·len en un niu s’empra com a reclam els excrements de la polilla de la cera (Galleria meltonella) que és l’encarregada de desinfectar els eixams quan una colònia desapareix.



El número d’estacions pol·linitzadores òptim és de tres que haurien d’estar separades entre elles 200 o 300 metres. Un depredador natural de les abelles són les vespes. Per a regular la població de vespes es pot utilitzar unes caixes niu per a capturar-les. Per al cas de l’abellerol és pot col·locar obstacles que dificulten el vol al voltant de l’estació. Per evitar l’atac de les formigues simplement caldrà engreixar els pilars que sostenen la perxa.

Per acabar cal realitzar un manteniment de l’estació pol·linitzadora, especialment pel que fa al tractament per a evitar la varroa.



+ Informació a Salvador Andrés Catalina (mailto:info@nipforestal.com) - www.nipforestal.com

11 de juny 2009

Potser no sabies que...

... segons un estudi fet per la conselleria d'agricultura de la Generaliat Valenciana l'any 1990-2000, el valor generat pels polinitzadors sobre els principals cultius a la comunitat estaven valorats en 100.329 millons de les antigues pessetes.

... el color groc intens de molts himenopters indiquen que poden ser perillosos. Aquesta estratègia de defensa es repeteix en alguns rèptils i aranyes verinoses.

... les abelles no són capaces de distingir el color roig i en canvi poden veure colors ultraviolats

... l'abella reina por viure entre 4 i 5 anys, mentre que les obreres viuen de 2 a 5 mesos coma màxim.

... per una abella fer 1 kg de mel ha de realitzar 50000 viatges


...Albert Einstein va dir:



REFRANER, NOMS i DITES A BENISSA AL VOLTANT DE LES ABELLES

"Això és mel de romer". Per a dir que una cosa està molt bona o ben feta.

"Dolç com la mel". Quan un menjar és molt dolç.

"No faces el burumbot". Quan algú està pel mig molestant, moguent-se i no fa res de profit.

"Què melòs!!". Quan algún acte o aconteixement és massa llarg, protocolari i repetitiu.

"M'has deixat amb la mel a la boca!". Deixar algú amb la mel a la boca significa no permetre'l fer o dir una cosa que li agrada


A Benissa existeixen varios malnoms com "BUC" o "de la MEL".

El "barranc de la Buca" és un topònim localitzat a la partidade Pinos i que fa referència al femení de Buc.

L'abellerot és un ocell que s'alimenta en part d'abelles.

La primera constància de l'activitat apícola a Benissa data de l'any 1435 quan el senyor del lloc de Senija que s'havia segregat de Benissa per una venda de Juan II de Navarra a Francisco Cornet, reclama a la justícia (ferma de dret) poder utilitzar les terres comunes i prats que havien en Benissa per a recollir llenya, espart, palma, pasturar però també per a col·locar els seus bucs d'abelles tal i com havien acordat en la venda.

Cavanilles a final del s. XVIII en la seva obra d'observacions sobre el regne de València parla que en Teulada es produïen 100 arroves de mel, el que podria suposar uns 2500 eixams.

10 de juny 2009

Zones d'especial protecció d'aus per a Benissa

Benissa compta des del passat 5 de juny del 2009 (DOCV 6031 del 09/06/2009) amb dos ZEPA's (Zona especial protecció d'aus) situades a la zona de Bèrnia i al litoral marítim de la zona costanera. La serra de Bèrnia i del Ferrer s'inclou dins la ZEPA "Muntanyes de la Marina" que agrupa zones naturals de les Valls d'Ebo, Laguar, Alcalà i serres de Aitana, Piuicampana, Serrella, Ponotx i de la Safor amb una superficie total de 43117 has.

Limit de la ZEPA a la serra de Bèrnia i del Ferrer

Les espècies d'aus de l’annex I de la Directiva 79/409/CEE presents a la zona:

  • Nom comú Nom científic
    àguila serpera Circaetus gallicus
    àguila reial Aquila chrysaetos
    àguila calçada Hieraaetus pennatus
    àguila de panxa blanca Hieraaetus fasciatus
    falcó pelegrí Falco peregrinus
    enganyapastors Caprimulgus europaeus
    terrerola Calandrella brachydactyla
    cogullada fosca Galerida theklae
    cotoliu Lullula arborea
    còlit negre Oenanthe leucura
    busquereta cuallarga Sylvia undata
    gralla de bec roig Pyrrhocorax pyrrhocorax