12 de maig 2021

Claus per a identificar els amfibis del País Valencià

Amb aquesta clau pots identificar els amfibis adults, o també si es troben en fase larvaria o segons la posta d'ous que observes.

23 d’abr. 2021

L'ofegabous a Benissa

Per conéixer de primera mà la presència de l'ofegabous a Benissa vos convidem a llegir l’interessant article de Teresa de la Cruz Jordà aparegut en el llibre de festes de la Purissima Xiqueta l'any 2011.

Infografia ofegabous

🐸 Clica sobre la imatge 🐸


 

11 de des. 2020

Recuperem l'ofegabous

El projecte "Recuperem l'ofegabous" d'ABAI pretén ajudar a aquest anfibi a tenir una població estable en el terme de Benissa. L'ofegabous és una espècie molt rara i amenaçada que té a la provincia d'Alacant contadíssimes localitzacions per la pèrdua del seu hàbitat. L'associació de voluntariat ambiental (ABAI) vol construir una bassa perquè puga tindre un refugi i consolidar la seva presència al poble.

Com puc ajudar?

Si ets un particular pots realitzar un donatiu al número de compte que apareix abaix.

Si tens una empresa col·laborar amb la construcció mitjançant un donatiu, aportant material, maquinària o mà d'bra.


18 de des. 2014

Serra de Bèrnia. Activitat voluntariat.

Voluntariat ambiental a la serra de Bèrnia 

El proper diumenge 21 de desembre de 2014

ABAI realitzarà una eixida a la serra de Bèrnia per tal de revisar i mantenir les estacions polinitzadores que te a la serra de Bèrnia. Ens acompanyarà la gent d'apicultura medioambiental d'Alcoi. L'hora d'eixida és a les 9:30 a les escoles velles i cal portar esmortzar. Acabarem l'activitat al migdia. Aquells que ho desitgen poden quedar-se a dinar..

14 de març 2013

L'orquidea Orchis fragans


Orchis fragans Pollini és una de les orquidies més rares d'observar a Benissa i a la comarca. De fet, alguns autors pensaven que estava desapareguda a Benissa perquè va ser citada a la Fustera on era freqüent la seva presència però amb l'expansió urbanística havia desaparegut.
D'igual manera havia passat al terme de Teulada-Moraira on durant l'últim estudi de flora realitzat no s'ha trobat. Al País Valencia és una espècie molt rara que puntualment pot tenir poblacions abundants. Malgrat això durant les dos darreres dècades han minvat considerablement.
Com la majoria d'orquides habita els prats assolejats encara que a Benissa bona part dels individus s'han trobat a zones de garriga amb certa cobertura àrborea de pi blanc prop del Quisi. Floreix d'abril a juny sent una de les darreres orquidies que podem observar. Aquesta orquidea està protegida per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies Protegides

13 de des. 2012

Recordatori activitat ABAI a Bèrnia

Activitat de voluntariat ambiental
Hola a tots, l'activitat d'ABAI ajornada el passat diumenge 25 per causes climatològiques es realitzarà aquest diumenge 16 de  desembre.

 
Hora i lloc d'eixida: Escoles velles de Benissa a les 9:30h (fins 14:00h)
Organitza: Associació Benissera Antiincendis (ABAI)

L’activitat del diumenge està destinada a realitzar el manteniment de les estacions pol·linitzadores que ABAI té instal·lades a la serra de Bèrnia (neteja i posada a punt). Aquest manteniment es realitzarà pels voluntaris assessorats per un especialista apicultor que segur que farà que aquells que vinguen aprenguen i disfruten del món de l'apicultura dedicada a la conservació de la nostra bodiversitat. L'hora d'acabada és al migdia. L'activtat, com totes les organitzades, està oberta a la participació de tot el qui ho desitge i es recomana es vaja proveït d’esmorzar i sabata còmoda.

La funció pol·linitzadora de les abelles aconsegueix que les plantes tinguen major quantitat de llavors i que aquestes siguen de millor qualitat, obtenint-se la regeneració natural, en aquest cas, de la serra de Bèrnia. Trobareu més informació ací.

Ara vos deixem una noticia sobre la importancia de les estacions polinitzadores d'aquest passat octubre per anar fent goleta:


24 de febr. 2012

Reforestació a Bèrnia

Aquest diumenge 26 de febrer a les 9:15 del matí hi ha organitzada per ABAI una reforestació a la Ombria de Bèrnia. Hi plantarem al voltant de 200 arbrets de les espècies de roure valencià, savines, fleixos i carrasques. El lloc de trobada de sortida és el pàrquing de les escoles velles a les 9:15 i aproximadament acabarem al migdia. Cal dur roba còmoda i esmortzar. Vos esperem!!!!


12 de set. 2011

L'aladern de fulla ampla

L’aladern de fulla ampla és un arbust perennifoli que creix en les zones més ombrívoles i humides de les serres. A diferència de molts altres arbustos que tenen les fulles petites i dures per evitar perdre massa aigua durant la transpiració foliar, l’aladern presenta fulles relativament amples i flexibles. Això s’explica perquè aquesta espècie és un relicte que formava part dels boscos humits de laurisilva tropicals que en altres temps es desenvolupaven per aquestes latituds.
Les fulles que són dentades tenen formes desde ovalades fins a formes elíptiques el que ha provocat que alguns consideren aquestes formes extremes una altra espècie o subespècie (Phillyrea media o Phillyrea latifolia subsp media). Les flors són molt petites de color blanc verdòs. En canvi els fruits en forma de petita baia són més visibles i de color negre o blau fosc.

La seva distribució mundial ocupa la part occidental del Mediterrani. Al Pais Valencià es distribuieix per les tres províncies sent més abundant cap a les serres de Castelló i València. A la província d'Alacant únicament apareix puntualment  a les serres litorals del nord de la província.

L’aladern és una espècie que resulta molt rara a les nostres serres de la Marina. La quantitat d’individuus es poden contar quasi amb les mans a cada indret. A la serra de Bèrnia creix aferrada a indrets ombrívols i rocosos i probablement no superen els 20 exemplars. Molts dels peus són vells i produeixen poques llavors que no germinen perquè no troben el substrat adequat. Caldria reforçar aquestes petites poblacions amb la recollida in situ de les llavors per germinar-les i després plantar-les en la muntanya. També seria una espècie a tenir en compte en jardineria acompanyant el marfull o la murta que comencen a estar presents en els nostres parcs i jardins.
Exemplar amb fruits

7 de set. 2011

La mantellina de Bèrnia

Tothom sap que les pluges, anomenades precipitacions verticals, són la principal font d’aigua per a les plantes i animals dels nostres ecosistemes. També sabem que les grans masses de vegetació atrauen les masses d’aire humides per l’efecte de l’evapotranspiració i que algunes plantes podien condensar i aprofitar la humitat relativa com a nova font d’aigua. Però quina importància té aquestes fenòmens sobre la vegetació natural?

A les serres litorals del País Valencià es produieix un fenòmen atmosfèric molt interessant que és la formació de boira per advecció i de boira orogràfica. A Bèrnia aquest fenomen és ben conegut durant molts dies de l’any i ha donat nom algunes dites en el refraner popular que es repeteixen en moltes de les localitats on ocorre aquest fenòmen:

“Quan Bèrnia es posa la mantellina i el Montgó el capot, aigua a la marina”

“Si Bèrnia duu capell... pica espart i fes cordell”

Coetes (Ruscus aculeatus)
a l'estret de Cardos
 Aquesta “mantellina” de boira es produeix quan les masses humides que venen del mar es veuen forçades a remuntar la serra i les gotes en suspensió es refreden i condensen en forma de boira, que al sobrepassar el cim cau en forma de “cascada” fins que torna a formar-se vapor d’agua. Durant aquest procès la vegetació capta una mica d’aigua en les fulles (com si fos una rosada), disminueixen les perdues per evaporació i refresca l’ambient i el sòl. Aquesta pluja “extra” es coneix com a criptoprecipitacions o pluges horitzontals. Aquest fenòmen explicaria en gran part la existència en el cim de la serra de Bèrnia d’algunes espècies que necessiten ambient molt frescos com l’aladern ample, el llorer, el marfull, el galzerà o coetes (nom polular a Pinos) o la corona de rei. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM va donar valors a aquestes precipitacions ocultes mitjançant la instal·lació de captadors de boira que poden mesurar la quantitat de boira que és pot recollir en un m2. El resultats obtinguts en les 9 estacions  confirmen que les precipitacions horitzonals (boires) superen les precipitacions verticals (pluges) i que aquestos valors a vegades suposen valors tres vegades superiors als marcats pels pluviòmetres.


Els valors obtinguts a Bèrnia durant l’any 2006 mostren valors de precipitació vertical i horitzontals similars al voltant dels 550 litres/m2/any que difereixen amb els del Montgó on s’obtenen 700 mm de pluja i 2600 litres/m2/any de boira. Aquests valors baixos de boira a Bèrnia en comparació a les altres relacions no són definitius perquè caldria saber que ha passat la resta d’anys o si ha hagut una incorrecta instal·lació, ubicació o orientació del captador de Bèrnia. No obstant i com a conclusió, el que està clar es que les precipitacions verticals són una font important per a la captació d’aigua.