ABAI- voluntariatambiental: L'estació apícola pol·linitzadora

L’estació pol·linitzadora és la col·locació en un medi forestal d’un conjunt de bucs per abelles (normalment sis unitats) anomenats “nius per a insectes pol·linitzadors” (NIP). Aquestos nius estan fabricats de fusta formant una figura hexagonal o de manera tradicional amb abellatge (Hyparrhenia hirta). La capacitat aproximada d’aquestos nius és de 20 litres. En la part superior tenen una caputxa que protegeix el niu de l’aigua i alhora aquesta s’aprofita per a emplenar un tassonet de fang col·locat baix d’aquesta teuladeta per a que les abelles puguen beure.

Abans de la instal·lació cal realitzar un desbrossament de l’àrea i podar els arbres pròxims per facilitar el vol de les abelles, evitar qualsevol tipus d’ombra a l’hivern i evitar que en cas d’incendi es creme l’estació. La col·locació dels nius es realitza sobre una perxa situada aproximadament a 2 metres del terra per evitar a possibles depredadors, en orientació sud amb la finalitat d’augmentar les hores de llum i a l’abric dels vents dominants, especialment del Nord. També és necessari que puguen disposar d’algun punt d’aigua pròxim o crear-lo artificialment.

Per a que una abella reina i el seu seguici d’obreres s’instal·len en un niu s’empra com a reclam els excrements de la polilla de la cera (Galleria meltonella) que és l’encarregada de desinfectar els eixams quan una colònia desapareix.

El número d’estacions pol·linitzadores òptim és de tres que haurien d’estar separades entre elles 200 o 300 metres. Un depredador natural de les abelles són les vespes. Per a regular la població de vespes es pot utilitzar unes caixes niu per a capturar-les. Per al cas de l’abellerol és pot col·locar obstacles que dificulten el vol al voltant de l’estació. Per evitar l’atac de les formigues simplement caldrà engreixar els pilars que sostenen la perxa.

Per acabar cal realitzar un manteniment de l’estació pol·linitzadora, especialment pel que fa al tractament per a evitar la varroa.