Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flora. Mostrar tots els missatges

9 de gen. 2023

Projecte LIFE-Teixeres a Bèrnia

ABAI col·labora amb el projecte LIFE-Teixeres del Centre per a l'Investigació i l'Experimentació forestal (CIEF) de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament rural, Emèrgència Climàtica i Transició Ecològica que té per finalitat la millora de l'estat de conservació de l'hàbitat dels teixos (Taxus baccata).

La serra de Bèrnia, que pertany a la Xarxa Natura 2000, es una de les àrees seleccionades  per a portar endavant aquest projecte, gràcies a un conveni que ha signat l'Associació i alguns particulars. D'aquesta manera ABAI cedeix alguns terrenys que té en propietat a l'Ombria de Bèrnia perquè puguen posar el marxa el projecte a la zona ja que l'habitat del teix a la serra es localitza en parcel·les privades.

El projecte preveu de manera general, la disminució de la vegetació de les espècies que competeixen amb el teix, la protecció dels exemplars de teix del pasturatge o animals salvatges, horts clonals per a la reproducció del teix i de les espècies del seu hàbitat i la posterior plantació a les àrees seleccionades.


Si vols tenir més informació de primera mà et convidem a la XERRADA sobre el projecte LIFE TEIXERES que tindrà lloc el Dijous 26 de Gener a Benissa a les 20h a les Cases del Batle


Per a més informació del teix a Bèrnia visita la següent entrada al nostre Blog.


Per a més informació del Projecte LIFE-Teixeres visita la web del Projecte.




14 de març 2013

L'orquidea Orchis fragans


Orchis fragans Pollini és una de les orquidies més rares d'observar a Benissa i a la comarca. De fet, alguns autors pensaven que estava desapareguda a Benissa perquè va ser citada a la Fustera on era freqüent la seva presència però amb l'expansió urbanística havia desaparegut.
D'igual manera havia passat al terme de Teulada-Moraira on durant l'últim estudi de flora realitzat no s'ha trobat. Al País Valencia és una espècie molt rara que puntualment pot tenir poblacions abundants. Malgrat això durant les dos darreres dècades han minvat considerablement.
Com la majoria d'orquides habita els prats assolejats encara que a Benissa bona part dels individus s'han trobat a zones de garriga amb certa cobertura àrborea de pi blanc prop del Quisi. Floreix d'abril a juny sent una de les darreres orquidies que podem observar. Aquesta orquidea està protegida per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies Protegides

12 de set. 2011

L'aladern de fulla ampla

L’aladern de fulla ampla és un arbust perennifoli que creix en les zones més ombrívoles i humides de les serres. A diferència de molts altres arbustos que tenen les fulles petites i dures per evitar perdre massa aigua durant la transpiració foliar, l’aladern presenta fulles relativament amples i flexibles. Això s’explica perquè aquesta espècie és un relicte que formava part dels boscos humits de laurisilva tropicals que en altres temps es desenvolupaven per aquestes latituds.
Les fulles que són dentades tenen formes desde ovalades fins a formes elíptiques el que ha provocat que alguns consideren aquestes formes extremes una altra espècie o subespècie (Phillyrea media o Phillyrea latifolia subsp media). Les flors són molt petites de color blanc verdòs. En canvi els fruits en forma de petita baia són més visibles i de color negre o blau fosc.

La seva distribució mundial ocupa la part occidental del Mediterrani. Al Pais Valencià es distribuieix per les tres províncies sent més abundant cap a les serres de Castelló i València. A la província d'Alacant únicament apareix puntualment  a les serres litorals del nord de la província.

L’aladern és una espècie que resulta molt rara a les nostres serres de la Marina. La quantitat d’individuus es poden contar quasi amb les mans a cada indret. A la serra de Bèrnia creix aferrada a indrets ombrívols i rocosos i probablement no superen els 20 exemplars. Molts dels peus són vells i produeixen poques llavors que no germinen perquè no troben el substrat adequat. Caldria reforçar aquestes petites poblacions amb la recollida in situ de les llavors per germinar-les i després plantar-les en la muntanya. També seria una espècie a tenir en compte en jardineria acompanyant el marfull o la murta que comencen a estar presents en els nostres parcs i jardins.
Exemplar amb fruits

21 d’ag. 2011

Cartell didàctic arbres de Bèrnia

Després de dos mesos de treball i alguna que altra excursió per Bèrnia per fer les fotografies vos presentem el cartell didàctic sobre els arbres i arbrets de la serra de Bèrnia. Hem inclòs en el cartell aquelles espècies de port arbori (Macrofaneròfits) que formen part de la biodiversitat dels nostres boscos. També hem inclòs aquells arbustos (Nanofaneròfits) que encara que tenen alçades inferiors als 2 metres, podem arribar a una alçada superior i ha tindre l'aspecte d'un xicotet arbret. Evidentment no s'ha pogut posar totes les espècies que haguessim volgut per falta d'espai per la qual cosa no apareixen algunes espècies més pròpies de cultius com l'ametler, el garrofer o l'olivera/ullastre. També trobem a faltar altres espècies com el pi ver, la murta, el xop negre o els salzes que per exemple podem trobar a les Fonts de l'Algar.

cartell2010 (resolució alta) by abaivol



Els cartells seran repartits per centres educatius de la contrada, centres culturals i associacions. Si estas interessat en tenir-ne un envia'ns un mail a abaivol@yahoo.es

17 de set. 2010

Els teixos a Bèrnia

A Bèrnia hi sobreviuen al voltant d'una dotzena de teixos situats en dos poblacions al terme de Xaló i Benissa. El teix (Taxus baccata) és un arbre perennifoli dioic. Això vol dir que estan separats els òrgans reproductius per la qual cosa trobarem arbres masculins i arbres femenins. El teixos de Bèrnia s'instal·len a l'obac de la cresta, buscant les zones més ombrívoles, sobre sòls pedregosos i cantalars que han ajudat a salvar-se dels incendis.

Les fulles del teix semblen les d'un avet. Mesuren de 10 a 30 mm, disposades en dos fileres oposades i de color verd oscur. Els fruits són en forma de baia, amb un color roig intens. Les rames sovint es disposen de manera horitzontal des del tronc.

El tronc de color marró creix erecte i pot arribar a una alçada de 15 o 20 metres. L'escorça és molt fina i el creixement de tot l'arbre és molt lent encara que un exemplar pot viure fins a 1500 anys.
La seva distribució mundial abarca quasi tota Europa i part del nord d'Africa. Al Pais Valencià s'han censat quasi 6600 exemplars repartits en 42 teixeres. La majoria dels exemplars es localitzen a la provincia de Castelló. A la provincia d'Alacant únicament és localitzen 10 localitats que sumen al voltant de 400 exemplars. La població de Bèrnia representa la distribució més oriental de l'espècie a la provincia d'Alacant i València i una de les més meridionals del mediterrani.

Actualment els incendis forestals és l'amenaça més important que tenen a la serra ja que dificilment rebrota després d'un incendi fort. L'altre problema important és l'escassa producció de llavors fèrtils que no assegura una regeneració natural de l'espècie a mig termini. A més a més, el pastuaratge caprí de la serra fa malbé els plançons joves de teix, de aurons o marfulls que creixen a la serra.


Antigament, per la seua qualitat, la fusta de teix era extreta de la majoria dels nostres boscos per construir mecanismes (per exemple per als molins) o per a ser utilitzada per a la construcció per la seua duresa i resistència. Aquest fet va fer minvar les poblacions de teix per tota la peninsula. ibèrica. En 1808, Bartolomé Ribelles, un frare dominic hereu del moviment de la Il·lustració deixa el testimoniatge d'un bosc integrat per aquestos arbres a Bèrnia alhora que fa referència a una casa situada en el terme de Xaló construida amb fusta de teixos.
La Universitat de València ha realitzat estudis de caracterització genètica de les poblacions de teix de la Comunitat Valenciana. La conclusió principal és que s’han de considerar dues àrees de procedència de material de reproducció de teix: àrea ibèrica (província de Castelló i centre i nord de la província de València) i àrea bètica (província d’Alacant i sud de la província de València).

El teix és un arbre protegit, catalogat com a espècie vigilada al Cataleg Valencià de Flora Amenaçada. Els seus boscos són un habitat prioritari en la Directiva Habitats el que li ofereix una protecció de caràcter europeu.

13 de set. 2010

El roure valencià

El roure valencià o gal·ler (Quercus faginea subsp. faginea) és un arbre de la familia de les carrasques, alzines o el coscoll. Creix a l'est, centre i sud de la península i al País Valencià és molt escàs tinguent les millors poblacions a l'Alcalaten, l'Alt Maestrat i els Ports. Les formacions de roure valencià a Alacant són encara més rares. Resten xicotetes formacions a l'ombria de la Font Roja, el Montcabrer, Aitana o el Benicadell.

El "roure pare" de Bèrnia

Els gal·ler és un arbre exigent amb l'aigua per la qual cosa la seva presència a la Marina Alta, i en particular a la serra Bèrnia pot considerar-se com a excepcional. Aquest fet incrementa encara més el valor ecològic i fitogeogràfic que te la serra de Bèrnia.


El gal·ler és un arbre marcescent, el que significa que fins que no ixen les noves fulles de la primavera no cauen les fulles seques de l'any anterior. Aquest arbre rarament supera els 15 metres. Les fulles paregudes a la carrasca, són més llargues i grans i amb un color verd més intens que l'anterior. El fruit és la bellota que madura de setembre a octubre.

Flors masculines

23 de jul. 2010

El corner (Amelanchier ovalis)

Amelanchier ovalis (Fam.: ROSACEAE)
La guillomera o corner és un xicotet arbret de fulla caduca que pot arribar als 3 metres d'alçada. Creix a les ombries de les serres més elevades de la marina, sent més freqüent cap a les serres de l'interior (per exemple no trobarem aquesta espècie al Montgó). A Bèrnia és localitza sobretot als clavills de les penyes i les vessants pedregoses de la cara nord. No és una espècie massa abundant encara que pot observar-se per tota la serra. Potencialment forma roglets poc densos on l'acompanyarien diverses espècies de roses silvestres, l'esbartzer i el cirerer de pastor o garguller.



Aquest arbret és caducifoli. En pimavera ixen les flors blanques i les fulles de color verd clar. El fruit del tamany d'un pèsol madura a finals de l'estiu i té un color entre blau i negre. A l'igual que moltes plantes de la familia de rosàcies en cas d'incendi solen rebrotar desde l'arrel.




Les formacions boscoses de la serra de Bèrnia

Quan pensem en el bosc mediterrani, a la majoria ens ve la imatge de les pinades de pi blanc que creixen de manera més o menys extensa per les serres de la Marina. Però si fossin capaços de disminuir l'escala geogràfica de manera que puguerem diferenciar les diferens condicions climàtiques, edafolòfiques, geològiques i geogràfiques observariem que per a cada lloc podriem trobar, almenys sobre el paper, un tipus de bosc mediterrani diferent.

La serra de Bèrnia, per les seues particularitats geogràfiques i ecològiques (orientació, desnivell, substrat ...) potencialment és una zona on podriem observar tota aquesta varietat de formacions boscoses, que tot i que anem a intentar diferenciar-les, no tenen límits definits, de manera que sovint les formacions es presenten mesclades entre si.

El paisatge vegetal actual, és el fruit de les transformacions que durant segles ha realitzat l'esser humà des de que produeix i consumeix recursos de manera extensiva al nostre territori. En l’actualitat únicament resten xicotets rodals d’aquesta diversitat de formacions boscoses i en alguns casos la única presència d’una determinada espècie ens pot fer intuir la presència d’una determinada comunitat vegetal. És per això que a banda del material vegetal in situ observat i de la pertinent bibliografía consultada, a més a més hem de fer un exercici d’imaginació tot i que s’assente sobre una base científica.

Les formacions boscoses que presenta la serra de Bèrnia i les seus voltants serien.
Les pinedes de pi blanc
És la formació boscosa més extensa a totes les serres i a la serra de Bèrnia. Present en totes les serres, de manera potencial únicament sobreviuria en l’actualitat a la costa de Benissa, Calp o Altea on s’observen precipitacions inferiors als 400 mm i en conseqüència no pot arribar a establir-se la carrasca. La proliferació de les pinedes ha estat favorida per l’aprofitament que s’ha fet en èpoques anteriors de la resta d’espècies però també per l’alt index de germinació que presenta el Pinus halepensis després dels incens forestals. Alguns autors consideren a les pinedes de pi blanc, no com a boscos amb una identitat pròpia, sinó com a formacions que formen part del matollar mediterrani. Aquestes formacions en un principi estan formades per diferents espècies arbustives (Juniperus oxycedrus, Pistacia lentiscus, Rhamnus sp. pl., Cistus sp. pl., Ulex parvifloris...) que poc a poc van convertint-se en una massa forestal monoespecífica de Pinus halepensis, que quan arriba a densitats elevades no deixa créixer quasi vegetació al seu sotabosc.

Els carrascars
Associació: Rubio longifoliae-Quercetun rotundifoliae Costa, Peris & Figuerola 1982

A la serra de Bèrnia existeixen xicotets rodals de carrasques a les cases de Bèrnia, al camí de la Pedrissa o a la vessant sud. Aquest bosc hauria d’extendre’s per la major part del territori, substituint les formacions de pi blanc. L’associació té com a espècie prioritaria la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) a la qual l’acompanyen algunes enfiladisses com la Rubia peregrina (rapallengua), Smilax aspera o Clematis flammula. A l’ombria de la serra de Bèrnia, de la serra del Ferrer i part de l’Oltà la formació s’enriqueix amb elements florístics més exigents en humitat com Fraxinus ornus (fleix), Viburnum tinus (marfull) o Pistacia terebinthus (cornicabra).




Els xicotets boscos lauriloides
Associació: Viburno-Fraxinetum orni Costa, Pérez Badia & Soriano 1995

En els enclavament més ombrívols de la serra de Bèrnia com l’estret de Cardos, dels Bandolers o en les escletxes o repises més ombrívoles de la cresta creix un tipus de vegetació relicta dels boscos subtropicals que en la antiguitat dominaven una part de la península. Les espècies d’aquesta formació a la serra de Bèrnia estan formades per Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Ruscus aculeatus, Laurus nobilis i Phillyrea latifolia. Tot i la presència de totes les espècies a Bèrnia, les dos últimes són molt escasses i no es localitzen juntes a priori en el mateix lloc. Aquestes formacions es situen en llocs inaccessibles el que dificulta el seu estudi.




El s boscos de gal·lers
Ass.: Fraxino orni-Quercetun fagineae Rivas Goday & Rigual 1960

És una de les formacions boscoses més rares de la comarca. Al litoral de la comarca sols queden testimonis en una zona de l’ombria de Bèrnia, mentre que a l’interior on també és escassa la seva representació trobar-se un xicotet rodal a la Vall de Gallinera i alguns exemplars dispersos per Laguar. A la serra de Bèrnia aquest bosc de roures valencians o gal•ler (Quercus faginea subsp. faginea) es desenvolupa a l’ombria de la serra però sobre sòls relativament profunds. Altres espècies presents d’aquesta comunitat son Fraxinus ornus, Acer granatense i Amelanchier ovalis molt més abundants que el gal•ler i que es mesclen en les altres comunitats vegetals.
El roure valencià es diferencia de la carrasca perquè té un color verd més clar mentre
que la carrasca té un color verd-grisenc.



Bosquets de teixos
A la serra de Bèrnia existeixen almenys un dotzena de teixos adults que creixen a l’obac de la cara nord de la serra de Bèrnia, al peu de la seva cresta. La seva extensió devia ser en l’antiguitat un poc més extensa a la serra però l’aprofitament de la seua fusta i els incendis ham minvat considerablement la seua població. Potencialment formen petits rodals, oberts, no molt densos on sovint l’acompanyen a banda d’espècies de la comunitat anterior la savina negral (Juniperis phoenicea subsp. phoenicea)


Bosquets de savina negral
Ass.: Rhamno lycioidis-Juniperetum phoeniceae Rivas Mástinez & G López 1978
Chamaeropo-Juniperetun phoeniceae Rivas Martínez 1989

A les parts més altes de la serra de Bèrnia, sobre les roques, vessants abruptes i crestes, sobre un substrat xeròfil, creixen xicotets rodals de savina negral (Juniperus phoenicea). La savina és un arbust que pot arribar a tindre un port arbori encara que a Bèrnia per l’efecte del vent rarament aconsegueixen un talla elevada. A la serra de Bèrnia, just a l’estrat inferior de les savines i per dalt del límit altitudinal de les cistàcies (Cistus albidus i Cistus monspeliensis) apareixen rodals relativament densos de ginebre (Juniperus oxycedrus)




Les omedes i boscos de ribera

No existeixen boscos de ribera ben estructurats al voltant de la serra de Bèrnia si exceptuem alguns trams del riu Algar o el riu Xaló on apareixen alguns rodals de xops (Populus nigra i Populus alba) acompanyats d’alguns salzes (Salix atrocinerea i Salix angustifolia). A Benissa podríem trobar rodals d’aquesta formació al barranc del Quisi on encara resten alguns salzes, però l’hàbitat ha estat força alterat i a l’igual que passa en la resta de rius de la comarca les espècies han estat substituïdes per formacions monoespecífiques d’Arundo donax. Les omedes creixen associades a la franja més externa de la xarxa fluvial. No onstant en zones de muntanya o en abancalaments abandonats, lligats a comes humides o fonts temporals apareixen xicotets rodals d’oms (Ulmus minor). Malauradament aquestes formacions estan en regressió degut a l’atac d’un fong pel que resulta cada vegada més difícil observar aquestes formacions.

13 de jul. 2010

La microreserva d'ABAI

L’any 2006 va ser anunciada l'aprovació per a que formara part de la xarxa de microreserves la microreserva de flora anomenada “Cases de Cantal” (Resolució de 21 de juliol de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge) i declarada finalment el mes de maig de 2010. (ORDRE 11/2010, de 26 de maig, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es declaren 11 microreserves de flora a la província d’Alacant.

Aquesta nova microreserva assegura la protecció d'una xicoteta part de las serra de Bèrnia i és propietat de l’Associació Benissenca Anti-Incendis (ABAI). Les microreserves de flora són xicotets espais protegits (inferiors a 20 hectàrees) representatius de la flora rara, endèmica o amenaçada del País Valencià.

Vessant on s'ubica la microreserva "casa de Cantal"

LES DADES DE LA MICRORESERVA SÓN AQUESTES:
Límits: la microreserva correspon a la totalitat de la parcel·la cadastral 161 del polígon 52 del terme municipal de Benissa.
Superfície projectada: 3,80 ha
Terme municipal: Benissa
Titularitat: Associació Benissera Antiincendis


Espècies prioritàries: Kundmannia sícula i Narcissus assoanus.
Unitats de vegetació prioritàries: Matolls termomediterranis i preestèpics, Querco-Pistacietum lentisci (codi Natura 2000: 5330).
Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea,Teucrio-Brachypodietum retusi (codi Natura 2000: 6220*)


Pla de gestió
Actuacions de conservació:
Establiment d’un cartell informatiu amb recomanacions.
Recol·lecció periòdica de llavors de les espècies prioritàries i
depòsit en banc de germoplasma.
Seguiment de l’evolució de la vegetació.
Reforç poblacional d’espècies pròpies dels hàbitats d’interés.


Limitacions d’ús:
En el cas que se sol·licite l’ús del terreny per a una activitat tradicional de pasturatge, poden establir-se mesures específiques per a evitar o reduir l’impacte sobre la vegetació o les espècies de major
interés.
Queda prohibida la realització d’aprofitaments fusters.
No poden realitzar-se aclarides o tasques silvícoles dins de la microreserva, exceptuats els casos següents:


a) Programació de tasques de manteniment del matoll a la zona, amb eliminació selectiva i progressiva dels peus menys desenvolupats dels pins, evitant l’alteració del perfil del sòl i de la vegetació ja consolidada.


b) Extraccions per motius fitosanitaris o per a evitar danys per caiguda sobre les persones o les poblacions d’espècies protegides o amenaçades.


c) Aclarides de la pineda postincendi, en el cas que la zona patisca incendis forestals. Aquestes aclarides han de constar d’un programa específic multianual.


També podem trobar en la part superior xicotets rodals de formacions de Juniperus phoenicia, restes de boscos caducifolis mediterranis ( amb Fraxinus ornus, Acer opalus subsp, granatense, Amelanchier ovalis, Pistacia terebinthus). La màquia i brolla està formada per formacions típiques mediterrànies del termomediterrani i mesomediterrani enrequida amb espècies d’orquidies com Aceras antropophorum, Ophrys arnoldii...

Aceras antopophorum
Orchis olbiensis
En nombre total de microreserves a la ombria de Bèrnia és de 4 (Arc de Bèrnia, Forat de Bèrnia, Cases de cantal i Ombria de Bèrnia) totes de titularitat privada, mentre que si tenim en compte tot el sistema muntanyòs de la serra de Bèrnia fins al Morro de Toix caldria afegir les microreserves Coll de Faixuc, El Mascarat i Morro de Toix.


20 de febr. 2010

Memòria Volcam 2009

Durant la tardor i l'hivern del 2009 hem portat endevant el projecte abelles patrocinat pel programa Volcam de la CAM. Ací vos presentem un resum dels resultats de les diverses activitats encara que trobareu tota la informació completa al blog http://www.abaivolcam.blogspot.com/


Una de les primeres activitats va ser la publicació del conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre  Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 9 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.


Per descàrregar el conte feu clic ací

Altra activitat va ser la construcció d'una estació pol·linitzadora a l'ombria de Bèrnia. Amb aquesta última són ja tres estacions en les que ABAI ha conseguit intal·lar a Bèrnia. L'objectiu principal de les estación és facilitar l'assentament d'abelles a la serra amb la finalitat de millorar la producció de llavors de les plantes i augmentar així la taxa de regeneració de la serra.


Finalment realitzaren unes xarrades didàctiques als col·legis de Benissa per explicar la funció ecològica que tenien les abelles i repartir els contes.




Algunes notes de premsa al respecte....





17 de set. 2009

Conte l'eixam

Després de dos mesos de treball us presentem el conte "L'eixam". Aquest ha estat escrit pel mestre d'escola Àngel Crespo Ivars i il·lustrat per Jose Antonio Cuesta. Aquesta xicoteta narració va dirigida a xiquets i xiquetes entre 5 i 8 anys i intenta contar la funció ecològica d'un grup d'abelles que viuen en un eixam, així com també alguns dels seus problemes.

L´eixam by abaivol

Per descàrregar el conte feu clic ací

11 de juny 2009

Potser no sabies que...

... segons un estudi fet per la conselleria d'agricultura de la Generaliat Valenciana l'any 1990-2000, el valor generat pels polinitzadors sobre els principals cultius a la comunitat estaven valorats en 100.329 millons de les antigues pessetes.

... el color groc intens de molts himenopters indiquen que poden ser perillosos. Aquesta estratègia de defensa es repeteix en alguns rèptils i aranyes verinoses.

... les abelles no són capaces de distingir el color roig i en canvi poden veure colors ultraviolats

... l'abella reina por viure entre 4 i 5 anys, mentre que les obreres viuen de 2 a 5 mesos coma màxim.

... per una abella fer 1 kg de mel ha de realitzar 50000 viatges


...Albert Einstein va dir:



REFRANER, NOMS i DITES A BENISSA AL VOLTANT DE LES ABELLES

"Això és mel de romer". Per a dir que una cosa està molt bona o ben feta.

"Dolç com la mel". Quan un menjar és molt dolç.

"No faces el burumbot". Quan algú està pel mig molestant, moguent-se i no fa res de profit.

"Què melòs!!". Quan algún acte o aconteixement és massa llarg, protocolari i repetitiu.

"M'has deixat amb la mel a la boca!". Deixar algú amb la mel a la boca significa no permetre'l fer o dir una cosa que li agrada


A Benissa existeixen varios malnoms com "BUC" o "de la MEL".

El "barranc de la Buca" és un topònim localitzat a la partidade Pinos i que fa referència al femení de Buc.

L'abellerot és un ocell que s'alimenta en part d'abelles.

La primera constància de l'activitat apícola a Benissa data de l'any 1435 quan el senyor del lloc de Senija que s'havia segregat de Benissa per una venda de Juan II de Navarra a Francisco Cornet, reclama a la justícia (ferma de dret) poder utilitzar les terres comunes i prats que havien en Benissa per a recollir llenya, espart, palma, pasturar però també per a col·locar els seus bucs d'abelles tal i com havien acordat en la venda.

Cavanilles a final del s. XVIII en la seva obra d'observacions sobre el regne de València parla que en Teulada es produïen 100 arroves de mel, el que podria suposar uns 2500 eixams.

19 de maig 2009

Nova localització per a Serapias parviflora a Benissa

Entre les orquídies que creixen arreu de tot el país, Serapias parviflora Parl. és una de les més rares de veure i observar. Durant els últims anys s’han localitzat poblacions a la Granadella (Xàbia), Carcaixent, la serra del Ferrer (Tàrbena) o la Dehesa del Saler on els números d’indivudus, almenys en les dos últimes localitats pareixen que són inferiors a 50 exemplars. L’any 2006, vàrem localitzar una nova localitat a les rodalies del nucli urbà de Benissa constituïda almenys per un centenar d’individus.

A Benissa creix sobre antics bancals de cultius, sobre sòls profunds i humits, amb exposició oest i nordoest. L’acompanyen altres espècies d’orquidies com Ophys apifera, O. lupercalis, O. speculum, O.dianica, O. lutea, Barlia robertiana i Anacamptis pyramidalis.

Des del maig del 2009 és una espècie "protegida no catalogada" per l'Annex II del Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.

Grup de Serapias parviflora

Exemplar de Serapias parviflora

Inflorescència

Detall de la flor