La mantellina de Bèrnia

Tothom sap que les pluges, anomenades precipitacions verticals, són la principal font d’aigua per a les plantes i animals dels nostres ecosistemes. També sabem que les grans masses de vegetació atrauen les masses d’aire humides per l’efecte de l’evapotranspiració i que algunes plantes podien condensar i aprofitar la humitat relativa com a nova font d’aigua. Però quina importància té aquestes fenòmens sobre la vegetació natural?

A les serres litorals del País Valencià es produieix un fenòmen atmosfèric molt interessant que és la formació de boira per advecció i de boira orogràfica. A Bèrnia aquest fenomen és ben conegut durant molts dies de l’any i ha donat nom algunes dites en el refraner popular que es repeteixen en moltes de les localitats on ocorre aquest fenòmen:

“Quan Bèrnia es posa la mantellina i el Montgó el capot, aigua a la marina”

“Si Bèrnia duu capell... pica espart i fes cordell”

Coetes (Ruscus aculeatus)
a l'estret de Cardos

 Aquesta “mantellina” de boira es produeix quan les masses humides que venen del mar es veuen forçades a remuntar la serra i les gotes en suspensió es refreden i condensen en forma de boira, que al sobrepassar el cim cau en forma de “cascada” fins que torna a formar-se vapor d’agua. Durant aquest procès la vegetació capta una mica d’aigua en les fulles (com si fos una rosada), disminueixen les perdues per evaporació i refresca l’ambient i el sòl. Aquesta pluja “extra” es coneix com a criptoprecipitacions o pluges horitzontals. Aquest fenòmen explicaria en gran part la existència en el cim de la serra de Bèrnia d’algunes espècies que necessiten ambient molt frescos com l’aladern ample, el llorer, el marfull, el galzerà o coetes (nom polular a Pinos) o la corona de rei. El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani CEAM va donar valors a aquestes precipitacions ocultes mitjançant la instal·lació de captadors de boira que poden mesurar la quantitat de boira que és pot recollir en un m². El resultats obtinguts en les 9 estacions  confirmen que les precipitacions horitzonals (boires) superen les precipitacions verticals (pluges) i que aquestos valors a vegades suposen valors tres vegades superiors als marcats pels pluviòmetres.

Els valors obtinguts a Bèrnia durant l’any 2006 mostren valors de precipitació vertical i horitzontals similars al voltant dels 550 litres/m²/any que difereixen amb els del Montgó on s’obtenen 700 mm de pluja i 2600 litres/m²/any de boira. Aquests valors baixos de boira a Bèrnia en comparació a les altres relacions no són definitius perquè caldria saber que ha passat la resta d’anys o si ha hagut una incorrecta instal·lació, ubicació o orientació del captador de Bèrnia. No obstant i com a conclusió, el que està clar es que les precipitacions verticals són una font important per a la captació d’aigua.